El Govern dels Estats Units va ordenar el tancament del consolat de Rússia a San Francisco i de dos annexes diplomàtics, un a Washington i un altre a Nova York, abans de demà. La mesura respon a la decisió del Kremlin d'ordenar al juliol passat que els Estats Units reduissin en 755 persones el nombre de diplomàtics i col·laboradors que treballen a la seva ambaixada a Moscou i als consolats de Sant Petersburg i altres ciutats. Moscou va donar aquest pas, que Washington havia d'aplicar abans d'avui, per igualar la presència diplomàtica nord-americana amb el mateix nombre de personal que Rússia té als Estats Units.

«Els Estats Units han aplicat completament la decisió del Govern de la Federació Russa per reduir la mida de la nostra missió a Rússia. Creiem que aquesta acció va ser injustificada i perjudicial per a la relació en general entre els nostres països», va afirmar la portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert.

«Seguint la paritat invocada pels russos, requerim que Moscou tanqui el seu Consolat General a San Francisco, un annex de la cancelleria a Washington DC i un annex consular a la ciutat de Nova York. Aquests tancaments s'han d'efectuar en tot cas abans del 2 de setembre», va afegir Nauert.

Tot i la mesura adoptada pels Estats Units, Washington va aclarir que els dos països continuaran la seva tasca diplomàtica amb el funcionament de tres consolats cadascun. «Encara que seguirà havent-hi una disparitat en el nombre de diplomàtics i annexes consulars, hem triat permetre al Govern rus mantenir alguns dels seus annexes en un esforç per aturar l'espiral descendent de la nostra relació», va assenyalar la portaveu.

Per part seva, el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va comunicar al seu homòleg nord-americà, Rex Tillerson, que Moscou estudiarà l'ordre de Washington abans d'anunciar la seva resposta a aquesta mesura. El cap de la diplomàcia russa va lamentar en conversa telefònica amb el seu homòleg dels Estats Units la nova escalada de tensió en les relacions entre els dos països.

En un altre ordre de coses, un jutge de Texas ha posat fre temporalment a la llei estatal que preveu castigar les autoritats i policia local que no apliquin estrictament la llei d'immigració. El jutge de districte Orlando Garcia, de San Antonio, va determinar que la llei coneguda com a SB 4 és vaga i podria «crear un perill real d'arbitrarietat i aplicació discriminatòria».

La llei, que havia d'entrar en vigor avui, forma part de les mesures adoptades pel Govern de Donald Trump contra les anomenades «ciutats santuari», en què les polítiques locals eximeixen els agents d'ajudar les autoritats migratòries federals de detenir immigrants il·legals. Diverses ciutats demòcrates de Texas, com Houston (la quarta més gran del país), Austin, San Antonio o Dallas, es van unir al desafiament a la llei aprovada pel Govern republicà.

Els objectors de la llei la titllen de racista, ja que permetria a la policia demanar la documentació a qualsevol que sembli estranger i, especialment, llatí. El president nord-americà ha fet de la seguretat fronterera i el control migratori un dels pilars del seu Govern, i ja durant la campanya va qualificar de «violadors» els immigrants mexicans.

La setmana passada, Trump va indultar el controvertit ex xèrif d'Arizona Joe Arpaio, conegut pels seus severs mètodes de persecució d'immigrants il·legals. Arpaio havia estat declarat culpable de desacatament al juliol, després d'ignorar la decisió d'una cort que el va instar a posar fi a les seves pràctiques discriminatòries, i estava esperant condemna.