El diari britànic 'Financial Times' ha publicat a l'edició en paper d'aquest dilluns un editorial titulat 'El referèndum de Catalunya no té bases per crear un estat'. Segons el mitjà, el fet que la Llei del referèndum no marqui un mínim de vots per considerar-lo vàlid -"i que per tant una minoria de l'electorat pugui impulsar una declaració"- sumat a la "qüestionada legalitat de la votació" deixaria desproveïda de "legitimitat política" qualsevol proclamació d'una Catalunya independent.

El diari assenyala que els arguments legals estan "a favor" de les autoritats espanyoles i critica que els resultats de les eleccions catalanes del 2015 "no eren una base per accelerar el programa secessionista", ja que, argumenta, els partits independentistes van obtenir majoria d'escons però no de vots. "Tanmateix, el govern i la legislatura han tirat endavant, esquivant alegrement els estàndards democràtics apropiats per a un assumpte de tanta importància", afirma. El rotatiu indica que l'Estatut del 2006 seria "un bon inici" per tornar a negociar.

En el text el mitjà explica que el govern català està "pressionant" per celebrar un referèndum l'1-O "desafiant el Tribunal Constitucional" i destaca, en aquest sentit, que l'article 2 de la Constitució fa referència a "la indissoluble unitat de la nació espanyola". Segons el diari econòmic, independentment de si la consulta té lloc o no, un pas "essencial" és el de tornar a les negociacions i assenyala que l'Estatut del 2006, esmenat de manera "imprudent" pel Tribunal Constitucional, seria "un bon punt de partida" per obrir negociacions "serioses sobre una versió actualitzada d'autonomia per a Catalunya".El diari reconeix que "s'ha intensificat" la confrontació entre Catalunya i les autoritats centrals però diferencia el referèndum de Catalunya d'altres consultes. En aquest sentit, l'editorial recull que els referèndums del Quebec (1995) i el d'Escòcia (2014) "es van fer amb el consentiment del govern central i en plena conformitat amb la llei". Així mateix també justifica que els estats bàltics que van declarar la independència de la Unió Soviètica el 1990-91 "tenien tot el dret a fer-ho perquè Josef Stalin els havia robat la seva condició i llibertat" als anys quaranta. "Cap d'aquestes condicions s'apliquen a Catalunya i a Espanya", conclou.També assegura que "sens dubte", l'objectiu a curt termini dels "separatistes" catalans no consisteix a emetre una declaració d'independència, "que seria un gest retòric buit", sinó que, segons el diari, s'impulsaran eleccions regionals "amb l'objectiu d'ampliar les files de la coalició independentista". A més a més, el diari apunta la possibilitat que els partidaris de la independència esperin que Mariano Rajoy freni de manera "tan contundent" els independentistes, que aquests "tinguin l'oportunitat de pintar-se a ells mateixos en uns colors encara més forts com a víctimes de la repressió política".