La fiscal Concepción Sabadell va assegurar en el seu informe final en el judici del cas Gürtel que la trama liderada per Francisco Correa va fer del seu enriquiment mitjançant suborns i comissions a càrrecs públics del PP «una forma de vida» i això va servir per finançar aquest partit. L'Audiència Nacional va iniciar la fase d'informes finals del judici de la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), començant per la fiscal, que va mantenir que hi ha proves per condemnar els 37 acusats, entre ells l'extresorer del PP Luis Bárcenas, per a qui sol·licita 39 anys de presó.
«Després d'una àrdua instrucció i un complex judici -que va començar fa més d'un any-, tenint en compte l'activitat dels acusats s'han confirmat els indicis i s'han comprovat els fets amb una aclaparadora i contundent prova» incriminatòria per als 37 acusats, va començar dient la fiscal. Va recordar que el propi Correa, per a qui la fiscal demana la màxima pena, 125 anys de presó, «involuntàriament» va parlar del «sistema» per a referir-se a la seva intermediació entre càrrecs públics i empreses i assegurar l'adjudicació de contractes a canvi del tres o el quatre per cent de comissió, «el que va ser una forma de vida duradora d'aquesta organització constituïda per delinquir».
La fiscal va afegir que amb aquest objectiu els acusats van crear «un entramat societari i van usar» una caixa B, una tresoreria oculta, que es nodria d'ingressos de les societats del grup de Correa i de comissions il·legals i que generava diner negre opac a Hisenda per suborns a autoritats públiques, en diners en metàl·lic o en forma de viatges pagats».
Va assenyalar que d'aquesta manera «van exhaurir les arques públiques» amb un sistema de corrupció en perjudici de la concurrència legal d'empreses sobretot a la Comunitat de Madrid i a l'Ajuntament de la localitat madrilenya de Majadahonda.
Va concretar que la trama va aconseguir contractes públics per vuit milions d'euros pels quals es van pagar més d'un milió en comissions. En el cas de Majadahonda, va dir que «és un clar exemple de com una organització parasita un Ajuntament» per a benefici dels seus integrants i per «finançar i estalviar costos al PP».
Enriquiment personal
La fiscal va assenyalar que els implicats a la part de la trama de Majadahonda «van usar el consistori per al seu pur enriquiment personal i decidien què es contractava, a qui i per quins preus», relegant totes les persones que no participaven de l'entramat.
D'altra banda, en el cas de Pozuelo de Alarcón, la fiscal va relatar que l'exregidor Roberto Fernández «va dir com es contractava a aquest Ajuntament quan era alcalde Jesús Sepúlveda, que seleccionava les empreses adjudicatàries per adequar després els tràmits a les mateixes». La fiscal demana per a Sepúlveda 15 anys de presó i reclama a la seva exdona, l'exministra de Sanitat Ana Mato 28.468 euros com a partícep a títol lucratiu, mentre que al PP li exigeix el pagament de 328.440 euros pel mateix tipus de responsabilitat civil.
