Tot i que considera que la caiguda de l'URSS és «la major catàstrofe geopolítica del segle XX», el líder rus, Vladímir Putin, no vol ni sentir a parlar del centenari de la Revolució Bolxevic per por a provocar noves divisions entre els russos. «I per què caldria celebrar res? El Kremlin no té previst cap acte sobre això», va explicar Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin, sobre un aniversari que tindrà lloc el 7 de novembre. Ni festes, ni discursos, ni recepcions: el centenari de la Revolució Bolxevic ha estat ignorat completament pel Kremlin des que Putin va ordenar a finals de 2016 deixar de commemorar aquest esdeveniment.

«El 1991 va tenir lloc una revolució burgesa de tipus occidental. Per això, l'actual Govern liberal de Putin es comporta com a tal. És lògic que no celebrin l'aniversari, ja que aniria en contra dels seus principis», va comentar el conegut escriptor Zajar Prilepin. El mateix Putin amb prou feines ha fet aquest any concises referències al fet amb crides a no «arrossegar fins als nostres dies les divisions, els odis, les ofenses i la crueltat del passat».

«És que no era possible progressar no per mitjà d'una revolució, sinó a través d'una evolució?», va dir recentment. Va acusar els bolxevics de destruir l'Estat i arruïnar la vida de milions de persones, tot i que va afegir que la revolució també va tenir conseqüències «positives» -ja que va animar altres països a lluitar per la «justícia social»-, i que els seus resultats són «ambigus».

És la mateixa postura que ha mantingut durant anys pel que fa a les insistents crides a retirar la mòmia i el mausoleu de Lenin de la plaça Roja, en argumentar que és un tema que pot provocar una escissió a la societat.

La manca de celebració ha indignat especialment els comunistes russos, que han convocat una gran manifestació per al 7 de novembre, a la qual acudiran membres de partits comunistes de tot el món. «Els burgesos no volen recordar quan van ser deposats i les seves propietats van ser expropiades. Ho veuen com a quelcom perillós, ja que parlar d'ells és induir la gent a interessar-se per les causes d'aquesta revolució», va comentar Nikolai Leónov, exsubdirector del KGB -la policia política soviètica- i simpatitzant comunista.

Probablement, els nostàlgics de l'antic règim soviètic seran els únics que sortiran al carrer en el centenari, encara que entre els russos sí hi ha un genuí interès a retrotraure's a aquells temps, encara que sigui amb llibres i exposicions. La postura oficial va quedar al descobert quan l'exposició sobre Lenin, que incloïa objectes personals i documents mai abans vistos pel públic, va ser mostrada a la seu dels arxius estatals i no al pavelló d'exposicions davant del Kremlin.

I és que, segons les enquestes, els russos estan dividits gairebé a parts iguals en la seva valoració de la revolució, ja que un 23% la condemnen i un altre 22% l'aproven; mentre un 39% la consideren inevitable i un 42% pensen tot el contrari.

Els historiadors consideren que, en realitat, el Kremlin no té una posició oficial definida sobre el passat soviètic en el seu conjunt. «No pot elogiar-la, però tampoc condemnar-la. És una revolució que va canviar la història moderna, però les autoritats no volen participar en el debat», assegura Nikita Petrov, historiador de l'organització de drets humans Memorial. El Kremlin opina que si condemna el règim soviètic com a quelcom «criminal», com van fer els alemanys amb el nazisme, seria com «esborrar 70 anys d'història comuna».

«Al màxim que ha arribat Putin és a criticar Lenin, però sempre en comentaris informals, no en discursos oficials. L'argument és que no es pot escalfar l'ambient i desestabilitzar. En resum, la postura de l'estruç», va dir.

Per això, el Kremlin s'ha marginat de la celebració del centenari, encara que de vegades un gest val més que mil paraules i Putin va inaugurar dilluns a l'avinguda Sàkharov de Moscou un monument dedicat a les víctimes de les repressions estalinistes.

Segons els analistes, Putin i el Kremlin sempre han estat interessats a posar l'accent en un altre fet històric, el Dia de la Victòria sobre l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial, ja que és un esdeveniment que uneix tots els russos, independentment de les seves idees polítiques, no com la revolució.

Fugir dels canvis bruscos

Putin insisteix que els canvis bruscos i les teràpies de xoc no porten res de bo, i tem més que res l'esclat d'una revolució democràtica patrocinada pels seus enemics occidentals, molt semblant al que ha passat a Ucraïna.

A més, l'aniversari coincidirà amb el començament dels preparatius de les eleccions presidencials de març de 2018, en què el cap del Kremlin es presentarà a la reelecció, segons tots els pronòstics.