06 de novembre de 2017
06.11.2017

La trama Gürtel abaixa el teló

El cas d'aquesta xarxa criminal ha exposat les clavegueres d'una època d'excessos relacionada amb la bombolla immobiliària

06.11.2017 | 07:58

Vuit anys d´investigació, més d´un any de judici a l´Audiència Nacional i un sumari de més d´un milió de folis. El cas de corrupció més extens de la història democràtica d´Espanya encara la recta final. El proper 10 de novembre els jutges emetran sentència sobre la primera etapa d´actuació de la xarxa criminal liderada per l´empresari Francisco Correa (1999-2005), i la trama Gürtel baixarà definitivament el teló.

La fiscal Anticorrupció que ha portat el cas, Concepción Sabadell, va fer el passat 24 d´octubre una lectura demolidora en el seu escrit de conclusions, en què va acusar el Partit Popular d´haver-se beneficiat de fons obtinguts il·legalment pels seus funcionaris

electes. La fiscal va afirmar que el judici ha permès determinar «de manera incontestable» l´existència d´una «caixa negra», anomenada «B», en el si del PP i «reflectida en els papers de Luis Bárcenas, amb prova testifical, amb la declar ació de l´acusat, amb prova documental i amb prova pericial», va assenyalar.

I encara va anar més lluny en el seu duríssim al·legat, en què van destacar altres dues idees fonamentals: la primera, que no es tractava de «casos aïllats» de corrupció, sinó d´un «sistema integral aixecat per fer diners», en el qual la trama va fer de l´enriquiment mitjançant suborns i comissions a càrrecs públics del PP «una manera de vida»; la segona, que el PP «es va beneficiar» d´aquesta trama.

Cal viatjar en el temps fins a un llunyà 6 de febrer de 2009 per situar l´origen del cas, quan el llavors jutge de l´Audiència Nacional Baltasar Garzón, instructor de la causa en els seus inicis, va decretar les primeres detencions d´una causa que investigava una presumpta xarxa corrupta que afectava el PP de la Comunitat Valenciana i Madrid.

Pocs dies després, i en plena tempesta mediàtica, l´11 de febrer de 2009, a la seu del PP a carrer Génova de Madrid, el llavors president del PP, Mariano Rajoy, va comparèixer després de presidir el comitè executiu del partit i envoltat dels principals dirigents, com María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Ana Mato, Soraya Sáenz de Santamaría o Rita Barberá, tots amb cares llargues. Rajoy, llavors qüestionat, es jugava el seu futur a les eleccions basques i gallegues que se celebraven
tres setmanes després.

Aquell dia, Rajoy va marcar l´argumentari de defensa que el PP utilitzaria durant anys. Així, va dir que «el PP no té res a veure amb les actuacions il·legals dels detinguts, si n´hi ha», que «això no és una trama del PP sinó contra el PP», i que el seu partit «no ha rebut ni un sol euro de les persones implicades».

Vuit anys després, però, les conclusions del Ministeri Fiscal se situen totalment a les antípodes d´aquest discurs. La fiscal Concepción Sabadell va assegurar provat que la xarxa buscava un «enriquiment amb l´abús de les funcions públiques d´alguns dels acusats», entre els quals destaquen noms com Jesús Sepúlveda –exmarit de l´exministra Ana Mato, a la qual se situa, al costat del PP, com a «partícep a títol lucratiu» de la trama.

El cas Gürtel, més enllà de la seva durada en el temps, ha exposat les clavegueres d´una època d´excessos fonamentada en el boom immobiliari i ha causat un enorme descrèdit de la classe política espanyola, a més de perjudicis econòmics. La fiscal Sabadell va ser clara en el seu al·legat: «Els acusats van atemptar contra l´Estat de Dret i la seva actuació resultarà de molt costosa reparació social». Ara és el torn que parli la Justícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema