La Cimera del Clima de Bonn, la COP23, va ser ahir una plataforma de la resistència interna nord-americana a la decisió del president Donald Trump d'abandonar l'Acord de París, plasmada en les múltiples veus polítiques de la gran potència que aposten per mantenir els compromisos climàtics. «Ni tan sols l'home més poderós dels Estats Units pot aturar el desenvolupament de les energies netes», va apuntar el senador per Hawaii Brian Schatz, que va recordar des de l'antiga capital federal alemanya que d'aquestes inversions depenen milions de llocs de treball.
La decisió d'abandonar l'Acord de París no només aïlla a Trump davant la resta del món, sinó també al seu país, va sostenir el seu col·lega per Massachusetts, Ed Markey, que va recordar que el president ocupa un mandat «temporal», mentre que la lluita climàtica és una aposta «de futur». Estats Units serà l'únic país fora dels compromisos de París, ja que tant Nicaragua com Síria -els últims que seguien fora de l'Acord- han anunciat la seva disposició a subscriure'l, va recordar Markey, demòcrata, com Schatz.
Tots dos senadors van acudir a Bonn al costat dels seus coreligionaris Ben Cardin, de Maryland, i Sheldon Whitehouse, de Rhode Island, en una jornada marcada per la presència a Bonn de l'exvicepresident Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007 i paladí de la lluita climàtica. Així mateix va assistir a la cimera de Bonn l'exalcalde de Nova York i poderós magnat Michael Bloomberg, impulsor al costat del governador de Califòrnia Jerry Brown de la iniciativa «America's Pledge», que aglutina representants de poders locals, universitats i món empresarial compromesos amb la defensa de l'Acord de París.
«Cada vegada són més els governadors, alcaldes, empresaris i altres actors de Estats Units que fan un pas endavant per liderar la batalla contra el canvi climàtic», va apuntar, en un comunicat la secció nord-americana World Wildlife Fund (WWF). Per a aquesta organització mediambiental, «els líders subnacionals són clau en el sistema federal del país i la seva economia de mercat», pel que la seva voluntat de mantenir-se dins dels compromisos amb París impliquen que els Estats Units segueix, de facto, dins.
Setmana decisiva
La COP23 va arrencar el passat dilluns dia 6 i entrarà aquesta pròxima setmana en la que serà la seva ronda decisiva, amb la intervenció de líders com la cancellera Angela Merkel, que en el seu habitual missatge setmanal als seus compatriotes va instar a les potències industrials a assumir la seva responsabilitat davant l'escalfament de la terra. «La urgència és gran, com mostren les catàstrofes naturals. Quan parlem de migracions sabem que aquestes sovint estan indirectament condicionades pel canvi climàtic», va apuntar Merkel, que dimecres que ve intervindrà davant el plenari.
La delegació oficial nord-americà a la cimera és de format reduït i sense representants d'alt rang, reflex de la decisió de Trump d'abandonar l'Acord de París el més aviat possible, el que es faria efectiu a finals de 2020. Per contra, dia a dia s'han multiplicat les presentacions d'informes, iniciatives o plataformes com l'anomenada «We are still in» (Seguim dins), subscrites per senadors, governadors i alcaldes, incloen membres del bàndol dels republicans. En totes elles, Trump és una figura hostil, de la mateixa manera que, fora de les sessions de la COP23, el president nord-americà representa l'enemic climàtic comú.
Protesta carnavalesca
Milers de manifestants van desfilar ahir pels carrers de la ciutat alemanya per reclamar accions contundents contra el canvi climàtic. La marxa va tenir un marcat accent festiu, atès que coincideix amb l'inici dels carnavals de la regió de Renània del Nord. L'acolorida marxa, que es va celebrar al matí, va pretendre donar un toc d'advertència a la COP23. Centenars de disfresses, màscares i pancartes al·lusives a la lluita contra l'escalfament de la terra van donar un to festiu a la manifestació, que va discórrer sota la pluja pel centre d'aquesta ciutat alemanya. La manifestació, sense incidents, estava convocada pel col·lectiu «No Climate Change» i secundada pel moviment antiglobalització ATTAC, grups ecologistes i partits com Els Verds i L'Esquerra.
