El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va morir ahir als 66 anys en una clínica de Buenos Aires (Argentina) a causa d'una infecció renal que es va complicar de manera sobtada i va passar a ser generalitzada. Maza, que patia diabetis, s'havia sentit indisposat mentre participava en la reunió de l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics (AIAMP) i els metges van aconsellar el seu ingrés hospitalari. Fonts del seu entorn van confirmar que, tot i que inicialment el seu estat era de certa gravetat, no es temia per la seva vida. No obstant això, el procés d'infecció es va complicar i, finalment, Maza va morir a la clínica de la capital argentina.
La seva defunció la va confirmar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, al seu perfil de Twitter, en què va qualificar el fiscal general de l'Estat d'«extraordinari jurista i servidor públic». Deu minuts després del missatge del ministre de Justícia, era el president del Govern, Mariano Rajoy, qui lamentava la mort de Maza, a qui agraïa «una vida de treball al servei de l'Estat». També va mostrar el seu condol el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, com ho van fer durant el vespre d'ahir representants d'institucions jurídiques, associacions de jutges i fiscals, els Reis i polítics com Albert Rivera, Pedro Sánchez o Ana Pastor.
Magistrat del Penal del Tribunal Suprem, Maza va ser nomenat fiscal general de l'estat el 2016 en substitució de Consuelo Madrigal. En el poc més d'un any que ha estat al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat, Maza ha hagut de prendre diverses decisions, sovint polèmiques, relacionades amb el procés independentista de Catalunya. Així, va presentar a l'Audiència Nacional les querelles contra l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i contra 13 exconsellers del Govern per rebel·lió, sedició i malversació; i al Tribunal Suprem, per aquests mateixos delictes, contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la Mesa que van tramitar la declaració d'independència. José Manuel Maza també va presentar la denúncia contra els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que ha acabat amb tots dos en presó preventiva des del 16 d'octubre.
Nascut a Madrid el 23 d'octubre de 1951, Maza era llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid des de 1973, i diplomat en Criminologia per la mateixa universitat. El 1976 va ingressar a la carrera judicial i com a jutge va prestar els seus serveis als jutjats de Cangas (Pontevedra), Alaquàs (València), Alcorcón número 1 (Madrid) i al jutjat de districte número 9 de Madrid.
El juny de 1988 va ascendir a magistrat i va ser nomenat president de la secció primera de l'Audiència Provincial de Madrid, on va romandre fins al seu nomenament, el 23 de gener de 2002, com a magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Després de les eleccions generals de juny de 2016, al novembre va ser proposat com a fiscal general.
Com a magistrat del Suprem, Maza va defensar la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón per obrir una causa que investigués els crims del franquisme i va votar en contra de deixar en llibertat l'etarra Ignacio Pujana per l'anul·lació de la Doctrina Parot. L'abril del 2016, va ser el ponent de la decisió d'arxivar la querella de Manos Limpias contra els líders de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, per finançament il·legal amb fonts procedents de l'Iran.
José Manuel Maza va ser reprovat el passat 16 de maig del 2017 pel Congrés dels Diputats al costat del ministre de Justícia Rafael Catalá i el fiscal anticorrupció Manuel Moix, nomenat per Maza i que va haver de dimitir poc després en conèixer-se la seva societat fraudulenta a Panamà.
