Euskadi abonarà a l'Estat 225 milions menys d'allò aportat amb l'anterior quota

La quota és l'aportació que fa Euskadi cada any a les arques comunes de l'Estat per les competències no transferides al Govern autonòmic, com infraestructures (aeroports, ports, ferrocarrils), defensa i representació exterior. Amb aquests diners es contribueix també al manteniment de les institucions comunes, com el Congrés i el Senat. La quantia de la quota es determina en lleis quinquennals pactades pels governs central i basc. L'última va ser aprovada el 2007 i s'hauria d'haver renovat el 2011, però no ha estat possible fins ara per les discrepàncies en la metodologia per calcular-la.

El passat maig els governs central i basc van signar l'acord sobre la quota, que va estar vinculat al pacte tancat entre el PNB i el Govern de Mariano Rajoy perquè els nacionalistes donessin suport als Pressupostos Generals de l'Estat i que va incloure també altres temes com la «I» ferroviària basca i les tarifes elèctriques a la indústria. D'aquesta manera es va posar fi a deu anys de desavinences, ja que l'últim acord es va fixar el 2007 i llavors el contingent es va establir en 1.525 milions anuals.

En l'acord assolit aquest any també s'estableix que l'Estat haurà de tornar a Euskadi 1.400 milions pels retards acumulats des de 2007. Aquest reintegrament es farà efectiu de forma creixent fins el 2021: un 10% el 2017 i un 15%, 20%, 25% i 30% respectivament als exercicis posteriors. L'acord anterior a 2007 en matèria de quota va tenir lloc el 2002 i llavors la quantitat fixada va ser de 1.090 milions d'euros.

Així, el ple del Congrés va aprovar la modificació del concert econòmic basc en un debat exprés amb crides del Govern i els grups a tancar ja la reforma del finançament autonòmic. Ciutadans va presentar sengles esmenes a la totalitat, rebutjades per tots els grups, molt crítics amb l'actitud del partit d'Albert Rivera, a qui acusen de promoure un enfrontament entre espanyols per motius electorals pensant en els comicis del 21 de desembre a Catalunya.

Durant el debat, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar la quota i va negar que suposi privilegis ni greuges per a Euskadi ni que la seva aprovació sigui fruit d'un pacte polític amb el PNB per tirar endavant els Pressupostos Generals de l'Estat.

A més, va fer una crida a tots els partits, especialment al PSOE, per seure a negociar ja el nou model de finançament de les comunitats de règim comú -totes menys el País Basc i Navarra-, petició en la qual van coincidir també els portaveus de la major part dels grups que van intervenir.

L'«esperit de la transició»

Montoro, que va donar detallades explicacions sobre el concert i la quota, va assenyalar que les dues lleis representen la pluralitat i la singularitat d'Espanya i va recordar que són una mostra de l'«esperit de la transició» ara tan «criticat» per alguns.

Després d'assenyalar que la seva revisió portava anys estancada a causa de la crisi econòmica, va assegurar que ara ha estat possible gràcies a la «gradual recuperació» i perquè el Govern central i el basc han treballat «en el terreny del possible», sabent «on són els límits».

Albert Rivera, per la seva banda, va opinar que la quota no respon «a un càlcul tècnic, sinó a un tripijoc polític», una «injustícia» que fa créixer la insolidaritat entre territoris i que suposa un «frau» a la Constitució «Per què no és urgent pensar en les altres comunitats i només és urgent pensar en l'acord amb el País Basc?», es va preguntar el líder de Ciutadans, que va afirmar que Euskadi és «receptora neta de la resta de comunitats». En la rèplica, Montoro va avisar que «certs qualificatius sobren, certs enfrontaments entre ciutadans sobren; sobra l'èmfasi en greuges comparatius».

Idoia Sagastizábal, del PNB, va negar que la quota suposi sobrefinançament ni privilegis i va destacar que perquè funcioni es necessita «una gran capacitat de gestió política i institucional». Els qui la rebutgen ho fan per desconeixement o per «interessos a curt termini» i «populistes», buscant el vot, va dir en al·lusió a Ciutadans, a qui va demanar que deixi de «demonitzar» l'«èxit aliè».

Pel PP, Javier Maroto va lamentar les «batzegades» de Cs i el seu «oportunisme» i va destacar que el concert basc és un sistema de finançament diferent que «funciona quan les coses van bé i quan no van tan bé».

Pedro Saura, del PSOE, va assenyalar que tant ajuda a la cohesió d'Espanya la quota basca com la suficiència financera de la resta de comunitats, així com va criticar la «desídia» i la «nul·la voluntat política» del Govern per plantejar el seu model de finançament autonòmic. En aquest sentit, Saura va apuntar que «sí que hi ha una discriminació» amb les autonomies de règim comú.