Julián Sánchez Melgar, el magistrat de la Sala Segona Penal del Tribunal Suprem proposat pel Govern com a nou fiscal general de l'Estat, és un penalista conservador que va formar part de la Sala que va admetre la querella pel «procés» independentista a Catalunya. D'aquesta manera, Melgar (Palència, 1955) representa una línia continuista respecte José Manuel Maza, el seu predecessor: respectat expert penalista, conservador, proper al president de la Sala Penal del Suprem, Manuel Marchena, i de tarannà favorable al diàleg i personalitat accessible.
Per si fos poc, formava part, juntament amb cinc magistrats, de la sala que va admetre a tràmit la querella que el fiscal general va presentar contra la Mesa del Parlament de Catalunya. El magistrat, que després d'una sèrie de recents jubilacions era un dels més veterans membres de la Sala Penal del Suprem, té a la seva carrera diversos assumptes destacables, entre els quals destaca l'haver estat ponent de l'anomenada «Doctrina Parot». Aquesta jurisprudència va fer possible el compliment íntegre de les condemnes per part de membres d'ETA.
A més de ser ponent de l'esmentada doctrina, que va tombar el Tribunal d'Estrasburg després d'anys d'aplicació que van mantenir a la presó terroristes i perillosos criminals, Melgar té altres capítols destacats, com el seu vot particular contrari a l'anomenada Doctrina Botín. En aquella ocasió va votar, al costat d'altres magistrats d'orientació progressista, en contra de la majoria i, per tant, de la decisió favorable al desaparegut banquer.
A la seva carrera hi ha una altra particularitat: la de ser el magistrat d'enllaç en el control del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas és qui exerceix prioritàriament aquest treball, però Melgar era el seu substitut en cas d'absència o impossibilitat en l'autorització d'escoltes del servei d'intel·ligència i també d'entrades a habitatges. En aquest lloc, l'actual fiscal podria haver conegut assumptes d'Estat en què ara haurà d'intervenir com a cap del Ministeri Públic.
Destinat a Barcelona
És llicenciat en Dret a la Universitat de Valladolid i doctor en Dret per la Universitat de La Corunya, amb premi extraordinari. Casat i amb dos fills, va ingressar a la carrera judicial el 1983 i va ascendir a magistrat el 1987. Va estar destinat a l'Audiència Territorial de Barcelona i va servir després als jutjats de Santander, on va ser elegit jutge degà, i com a magistrat a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria.
Va ser president de l'Audiència d'Àvila amb menys de 40 anys. Allà va romandre fins al seu nomenament per a l'alt tribunal per un Consell General del Poder Judicial del qual formava part el vocal a proposta del PP Enrique Arnaldo, que va ser el seu valedor -segons fonts que també eren a la institució en aquell moment. Arnaldo és avui president del Tribunal Administratiu de l'Esport.
És autor de nombroses publicacions científiques a revistes especialitzades i d'obres d'estudi del Codi Penal i de la Llei d'Enjudiciament Criminal, a més de ser expert en immunitat parlamentària. Des de 1992 està en possessió de la Creu Distingida de Primera Classe de l'Ordre de San Raimundo de Peñafort.
