L'aportació pública als centres concertats no universitaris va ser del 69,2% al curs 2014-15, fet que suposa un descens del 4,9% en cinc anys, i el nombre d'alumnes per a aquest tipus d'educació va augmentar un 9,4% en el mateix període. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va donar a conèixer aquestes dades a través d'una enquesta sobre finançament i despeses de l'ensenyament privat relatives al curs 2014-15 després de les fetes anteriorment sobre els cursos 2004-05 i 2009-10. Les comunitats autònomes que més diners aporten per alumne d'un centre concertat són País Basc, Navarra i Cantàbria, mentre que les que menys són Canàries, Melilla i Extremadura.
Al curs 2014-15 el nombre total d'alumnes no universitaris a centres concertats va arribar a 2,16 milions davant els 1,97 milions del curs 2009-10. L'Administració Pública va aportar en total a l'educació privada no universitària (centres concertats i privats) el 54,2% dels ingressos corrents en el curs 2014-15 (fa deu anys va ser del 58,8%) i el 42,8% va correspondre a les quotes pagades per les llars (37,6% el 2009-10).
Per alumne, les despeses corrents aquell curs van ser de 3.843 euros a centres no universitaris concertats; de 4.655 euros a no concertats; i de 5.300 euros a l'ensenyament universitari.
L'INE va recordar que l'ensenyament privat no universitari comprèn centres concertats (posseeixen almenys una aula concertada) i no concertats (cap aula concertada). Els ingressos corrents que van percebre el conjunt de centres privats en el curs 2014-15 es van situar en 4.138 euros per alumne. Als centres concertats, la xifra va descendir un 0,4%.
