La preocupació dels espanyols per la independència de Catalunya ha baixat gairebé cinc punts després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la convocatòria d'eleccions autonòmiques el 21 de desembre, i ha passat del segon lloc que ocupava a l'octubre, al quart.

El baròmetre del novembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el treball de camp del qual es va dur a terme entre l'1 i el 15 del mes passat, situa la independència de Catalunya per darrere de l'atur, la corrupció i els partits polítics, que encapçalen per aquest ordre la llista de preocupacions.

L'atur és esmentat com un dels tres principals problemes pel 65,1 per cent dels enquestats, seguit de la corrupció (31,5 %) i els polítics (27 %). La secessió de Catalunya queda en el quart lloc, amb un 24,6 per cent, quan a l'octubre ocupava el segon lloc amb un 29 per cent. Va entrar a la llista dels deu majors problemes a Espanya al baròmetre de setembre (7,8 per cent), ja que fins aleshores no havia arribat al 3 per cent.

La cinquena preocupació més esmentada pels ciutadans són els problemes de caràcter econòmic (23,4%), per davant de la sanitat (9,2%) i els de caràcter social (8,7%). La llista dels deu principals problemes la completen l'educació (7,5%), la qualitat de l'ocupació (5,6%) i el Govern i els partits (5%), mentre que el terrorisme internacional, que al setembre va ser el cinquè problema més esmetat, queda ara amb només un 2,9 per cent.

Sense abandonar el problema territorial, el nombre d'espanyols a favor que l'Estat retalli o suprimeixi les competències autonòmiques ha disminuït 1,8 punts en un mes, del 28,2 al 26,4 per cent, mentre que els partidaris de reconèixer la independència a les comunitats també s'ha reduït, en aquest cas mig punt, fins al 9,7 per cent.

Són majoria -un 38,3 per cent- els espanyols que desitgen mantenir sense variació l'actual Estat autonòmic, mentre que un 13,5 advoca per comunitats amb més autonomia, la mateixa xifra que un any abans i similar al 13,4 per cent de l'octubre passat.

El nombre d'enquestats que demana un Estat amb un únic govern central sense autonomies baixa dues dècimes respecte l'octubre, fins al 17,3 per cent, i el dels qui reclamen una menor autonomia per a les comunitats descendeix 1,6 punts, del 10,7 al 9,1 per cent. En sentit contrari, els partidaris de dotar de més autonomia les comunitats es mantenen amb un lleu augment del 13,4 al 13,5 per cent.