17 de desembre de 2017
17.12.2017

Un llarg camí per aturar el conflicte entre Israel i Palestina

18.12.2017 | 16:35
Benjamin Ladraa caminant amb el seu cotxet

Benjamin Ladraa, de mare sueca i pare algerià, viatja amb un cotxet on guarda les seves pertinences, entre les quals hi ha una bandera de Palestina que sempre oneja per tal de fer visible la seva causa. Després d'un any de preparació, el jove va emprendre el seu viatge el passat mes d'agost i té previst acabar-lo l'estiu de l'any que ve. L'elecció de la data no és casual, sinó que pretén recordar el centenari de la Declaració Balfour, una carta escrita l'any 1917 pel ministre d'Afers Exteriors britànic que va portar a la creació de l'Estat d'Israel a territori palestí.

De moment, Ladraa ha passat per Alemanya - on va arribar amb ferri des de Suècia –, per la República Txeca, per Eslovàquia i per Àustria. Els seus pròxims destins són Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Albània, Grècia, Turquia i Xipre, des d'on agafarà un ferri per arribar fins a Haifa, Israel. L'objectiu és travessar el màxim nombre de països possible per tal de donar a conèixer el seu projecte: «Quan vaig planejar el recorregut no ho vaig fer pensant de fer-lo curt, sinó que el vaig dissenyar amb el propòsit de conèixer un gran nombre de persones. Vull explicar el que està passant a Palestina, per això necessito reunir-me amb molta gent», explica.

Durant el seu trajecte, Ladraa ha topat amb algunes dificultats. Diverses vegades, grups d'extremistes l'han amenaçat de pegar-lo i robar-li. De fet, durant el seu pas per Eslovàquia, un home va arribar a aturar el seu cotxe al mig de la carretera per intentar estripar-li o robar-li la bandera. D'altra banda, la policia també li ha posat entrebancs. El jove explica que a Alemanya la policia el va aturar en una quinzena d'ocasions. Van inspeccionar les seves pertinences i van revisar el seu passaport. Ladraa confessa sentir-se racialment atacat, creu que simplement l'aturen per ser morè i dur barba. De fet, el jove explica que a la República Txeca la policia el va aturar per demanar-li el passaport i li va dir que la gent pensava que era un terrorista.

No obstant això, l'activista també destaca l'ajuda que ha rebut per part de diferents persones que, després de seguir el seu projecte a través de les xarxes socials, li han ofert reunir-se amb ell, convidar-lo a dinar o també un lloc on dormir. A més, a Berlín, Praga, Bratislava i Viena el van rebre els respectius ambaixadors de Palestina; i a Brno, Bratislava i Viena ha pogut fer conferències per presentar el seu projecte i donar informació sobre el conflicte.

L'activista suec explica que tres anys enrere no estava gaire assabentat sobre l'enfrontament entre Israel i Palestina. Tanmateix, després de conèixer i fer amistat amb diversos palestins que viuen a la seva ciutat, Ladraa es va començar a interessar per la qüestió. De fet, l'abril d'aquest mateix any el jove activista va viatjar amb una amiga sueca fins a Israel amb l'objectiu de visitar Nablus i Hebron, ciutats pertanyents a Palestina. Quan va aterrar a l'aeroport de Tel Aviv, la policia israeliana el va aturar i el va interrogar durant dues hores per obtenir informació sobre la seva família, la seva ocupació, el motiu del seu viatge i altres qüestions personals. Mentrestant, la seva amiga –rossa i d'ulls clars- no va tenir problemes per passar el control de seguretat.

Ladraa reconeix que la seva experiència a Palestina va ser una de les més colpidores que ha viscut mai. Destaca l'intens control militar per part de l'exèrcit israelià, l'assetjament que pateixen els palestins, i el fet que a la majoria de famílies hi hagi algun membre mort a mans de l'exèrcit israelià. Així mateix, el jove subratlla la situació a la Franja de Gaza, regió que defineix com la presó més gran del món: «La zona està envoltada per murs, filferro espinós o filat elèctric. Si algú s'apropa massa a la frontera corre el risc de ser disparat. La major part de l'aigua no és potable, el menjar és escàs, els ciutadans tenen problemes per obtenir tractament mèdic i la meitat de la població està desocupada», explica.

El jove opina que normalment aquest tipus d'informacions no acostumen a transmetre's a les escoles o als mitjans de comunicació, dos àmbits que Ladraa considera imprescindibles per aconseguir la mobilització ciutadana perquè «els problemes no es poden resoldre sense estar-ne informat».

Pel que fa a la resolució del conflicte, l'activista suec ho té clar: si Israel realment vol una solució pacífica, els territoris palestins no poden seguir ocupats militarment perquè, tal com diu, la pau mai arribarà sota l'ocupació militar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema