La Fiscalia va demanar 118 anys i 5 mesos de presó per al líder d'Ausbanc, Luis Pineda; gairebé 25 anys per al de Manos Limpias, Miguel Bernad, i prop de 12 per l'advocada que va acusar la infanta al cas Nóos, Virginia López Negrete, per integrar una trama d'extorsions a canvi de retirar acusacions i pressionar bancs. Va reclamar a més la dissolució de totes les societats del grup Ausbanc, així com del «Sindicato Colectivo de Funcionarios Manos Limpias» i l'«Asociación Cívica Española Manos Limpias».
En el seu escrit d'acusació, el fiscal del cas, José Perals, sol·licita penes de presó per als onze acusats en aquesta causa per delictes d'estafa, blanqueig, extorsió, amenaces, administració deslleial, frau en les subvencions i pertinença a una organització criminal.
Si bé inicialment la Fiscalia va remetre un escrit en el qual sol·licitava penes superiors (119 anys a Pineda), poc després va advertir que es tractava d'un esborrany i va remetre l'escrit definitiu, en el qual es rebaixa lleugerament la petició, que passa dels 12 mesos pel delicte d'extorsió en grau de temptativa als 11 mesos. D'aquesta manera, a Pineda li reclama finalment 118 anys i 5 mesos, a Bernard 24 anys i deu mesos i a López Negrete 11 anys i 11 mesos.
Multa de 10 milions
A Pineda li demana a més 300.000 euros per un delicte contra la Hisenda Pública i una multa de 10 milions d'euros només pel delicte de blanqueig (quantitat que reclama a quatre acusats), entre ells la seva dona, María Teresa Cuadrado, per a la qual a més sol·licita 21 anys i 11 mesos de presó.
En aquest cas s'investiguen diverses extorsions portades a terme per Ausbanc i Manos Limpias, entre elles l'intent de Luis Pineda i Miguel Bernad de negociar la retirada de l'acusació contra la infanta Cristina en el cas Nóos per part de Manos Limpias a canvi del pagament de la quantitat de tres milions d'euros.
Una altra forma d'extorsió l'exercia Pineda amb entitats bancàries a les quals pressionava buscant finançament a canvi de publicitat favorable i si no accedien els feia xantatge amb publicar diverses informacions molt perjudicials.
Pineda, segons el fiscal, «va planejar un sistema per exigir el lliurament de quantitats dineràries importants sota els advertiments, explícits de vegades, de carregar contra aquest actiu reputacional per mitjà de la publicació de notícies desfavorables, pressionant també en ocasions amb exercitar accions judicials contra aquestes entitats».
