El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va determinar que el servei que va oferir Uber a Barcelona entre abril i desembre de 2014 anomenat UberPop i que oferia trajectes en cotxes de particulars, era propi d'una empresa de transport i no de mediació digital, fet pel qual se li haurien d'exigir llicències. La multinacional nord-americana Uber va eliminar el seu servei UberPop davant les mesures cautelars imposades per un jutjat de Barcelona i al març de 2016 va llançar el servei UberX, amb un altre model de negoci a Espanya basat a mitjançar vehicles amb llicències legals VTC o de lloguer amb conductor.
La sentència ha estat favorable a la demanda d'Elite Taxi Barcelona, que va litigar contra Uber en un jutjat de la Ciutat Comtal i finalment el cas va arribar fins a la cort de Luxemburg. El gremi de taxistes a tot Espanya va interpretar aquest dictamen com un triomf en la seva vigent lluita contra l'expansió de les empreses que mitjancen amb vehicles de lloguer amb conductor (VTC) i usuaris, com Uber o Cabify.
Els taxistes espanyols van opinar que la sentència crearà un precedent i que aquestes multinacionals passaran a ser regulades tard o d'hora de la mateixa manera que el taxi com a mitjà de transport urbà.
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va explicar sobre aquesta qüestió que «aparentment» la sentència «no té cap tipus d'influència» en l'actual regulació espanyola en aquesta matèria. De la Serna va assenyalar que la sentència «parla de la situació de UberPop» i va explicar que per a l'actual activitat de VTC es necessita una llicència «que a la llei espanyola ja està regulada i que és lliurada per les comunitats autònomes».
El titular de Foment va afegir que Uber «ara mateix, pel que fa a la regulació a Espanya, està complint amb el que la sentència diu», i va afegir que no espera que hi hagi «cap incidència» en el marc normatiu actual després de la seva publicació.
Cabify va afirmar que des de la seva fundació a Madrid el 2011 el seu model de negoci «és i ha estat sempre 100% legal», i que «no està relacionada en absolut» amb la sentència.
El portaveu d'Uber España, Yury Fernández Castillo, va asssenyalar que la sentència no té ja «cap implicació pràctica» perquè el model de negoci va canviar el 2016, i va oferir col·laboració al Govern per a regular el servei basant-se en «l'interès general».
Exigència de sancions
Per contra, Fedetaxi, que és l'associació majoritària en el sector del taxi a l'Estat, va exigir a la Comunitat de Madrid i a la Generalitat de Catalunya que inspeccionin, i si s'escau sancionin, els serveis realitzats per Uber des de l'any 2014. Segons Fedetaxi, Uber podria haver d'afrontar sancions a Espanya per més de 5.000 milions d'euros.
L'Associació Nacional del Taxi (Antaxi) considera que la sentència és un «punt d'inflexió que desencadenarà una nova visió» dels tribunals espanyols en les demandes interposades pel col·lectiu de taxistes, que encara estan pendents de resolució.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va felicitar el sector del taxi per la sentència i es va mostrar a favor que «tothom compleixi amb les mateixes regles i pagui impostos».
