L'ONU va endurir les sancions contra Corea del Nord, limitant encara més el seu accés a productes petroliers, vetant les seves exportacions a diversos sectors i forçant a tornar al país ciutadans que treballen fora. Les mesures són una resposta al llançament a finals de novembre d'un míssil balístic de llarg abast, un tipus de projectil que seria capaç de colpejar qualsevol punt del territori continental dels Estats Units.

Washington va ser el gran impulsor de les noves sancions i va obtenir el suport unànime dels altres catorze membres del Consell de Seguretat, inclosos la Xina i Rússia. «Per desena vegada, aquest Consell s'uneix contra un règim nord-coreà que rebutja la via de la pau» va dir l'ambaixadora nord-americana, Nikki Haley.

La resolució 2397 endureix de forma important les àmplies mesures que ja estan en vigor contra Pyongyang, en un intent per dificultar a Corea del Nord el finançament dels seus programes armamentístics i forçar-lo a negociar. En l'àmbit petrolier, el text redueix a 500.000 barrils a l'any el límit de productes refinats que poden entrar al país, el que segons els EUA retallarà en un 89% les importacions nord-coreanes de gasolina, dièsel i altres combustibles.

Un dels punts clau de les noves sancions és el retorn dels nord-coreans que treballen a l'exterior i que, segons els EUA, generen al règim uns 500 milions de dòlars a l'any. Els càlculs apunten que hi ha prop de 100.000 ciutadans nord-coreans treballant fora del país, la gran majoria a la Xina i Rússia. Segons el text, tots els Estats hauran d'expulsar-los del seu territori durant els propers dos anys.

Per part seva, el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, va afirmar que el seu país ha aconseguit un «ràpid desenvolupament» del seu armament estratègic i que suposa «una amenaça nuclear substancial» per als Estats Units, durant un discurs recollit per l'agència estatal KCNA. Kim Jong-un es va pronunciar així durant una reunió d'alts càrrecs del Partit dels Treballadors, afirmant que «exercim ara una gran influència en l'estructura política del món».