Els italians han estat convocats a les urnes el 4 de març vinent per votar en unes eleccions generals que se celebraran després de la decisió del president de la República, Sergio Mattarella, de dissoldre el Parlament.

Aquesta decisió es va prendre ahir a la tarda seguint les regles constitucionals: primer el president Mattarella va rebre al Palau del Quirinal el primer ministre, Paolo Gentiloni, i després els presidents de la Cambra de diputats, Laura Boldrini, i del Senat, Pietro Grasso.

Posteriorment, el Govern va celebrar un Consell de Ministres en el qual, entre d'altres decisions, es va prendre la de la convocatòria dels comicis, el 4 de març vinent, que posteriorment va ser sancionada pel cap de l'Estat.

Mattarella, per tant, no va escoltar les reclamacions dels que demanaven un retard dels comicis per permetre aprovar en última instància un projecte de llei destinat a reconèixer la nacionalitat als fills d'immigrants en determinades condicions.

El president havia fet saber que aquest text legal no prosperaria per no haver-hi els vots necessaris per a la seva aprovació en el Senat, per la qual cosa va prevaler la seva intenció de convocar els comicis.

Hores abans de la dissolució del Parlament, el primer ministre Gentiloni havia comparegut davant els mitjans de comunicació, en una conferència en la qual va fer balanç dels que va considerar «fructífers» cinc anys de govern progressista, en els quals el país «s'ha posat en marxa després de la pitjor crisi», va dir, des de la II Guerra Mundial.

Gentiloni va jurar el càrrec el 12 de desembre de 2016 després de la dimissió del seu predecessor, Matteo Renzi, i ho va fer amb un objectiu clar: portar fins al final natural la legislatura i no generar interrupcions que haurien provocat conseqüències «greus» i «devastadores».

«Havíem d'evitar interrupcions brusques i traumàtiques en un moment molt delicat per a l'economia i la societat italiana, que estava llepant-se les ferides, reprenent l'alè i, en algunes regions, començant a córrer», va recordar el primer ministre davant la premsa.

Pendents de la campanya

En la seva compareixença, havia de fer balanç del seu any al capdavant de l'Executiu però la major part de les seves respostes van tenir a veure amb la imminent campanya electoral i la posterior transició a un nou Parlament, una fase en la qual «el Govern governarà», va avançar.

«Itàlia no entra en pausa. Serà el president (de la República, Sergio Mattarella) qui dictarà els terminis i les formes (...) El Govern no abandonarà els rems en la barca, en els límits de la Constitució, el Govern governarà» en funcions, va apuntar hores abans que es conegués la decisió del president.

Gentiloni va defensar que «no hi ha dubte que a Itàlia hi ha una esquerra de Govern», cosa que en la seva opinió s'ha demostrat durant aquesta «tempestuosa» legislatura.

I va dir que donarà suport «naturalment» a la seva formació, el Partit Demòcrata (PD), en la campanya i no va revelar si romandria en el càrrec en cas que no s'aconsegueixi majoria, encapçalant un Govern d'unitat: «tot el que digui podria ser usat en contra meva», va ironitzar.

Segons els últims sondejos, els partits del centredreta obtindrien junts un avantatge sobre el governamental PD però també sobre l'antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S), que es presenta en solitari i que, així, rep els percentatges més grans d'intenció de vot.

La legislatura que ara ha conclòs, amb una durada de cinc anys, tal com estipulen les normes vigents, ha vist passar pel palau Chigi, seu del Govern, tres primers ministres.

Primer va ser Enrico Letta, qui va ser substituït -pràcticament derrocat- pel seu correligionari Matteo Renzi, qui va dimitir fa un any després del fracàs obtingut en el referèndum sobre la reforma constitucional i a qui va reemplaçar Gentiloni.

A les eleccions de març proper s'arriba amb una nova llei electoral, aprovada sota el mandat de Gentiloni, que no obstant això no sembla que pugui facilitar la formació de Govern.

I això és així perquè el sistema vigent finalment per a l'elecció del Parlament no garantirà la majoria a cap dels partits que concorreran, la qual cosa fa gairebé presagiar una repetició del repartiment d'escons actual.