Miquel Roca, el ponent dels nacionalistes catalans en la redacció de la Constitució de 1978, va assegurar al Congrés que la Carta Magna ofereix «molt marge» per acordar canvis «transcendentals» en el model territorial del país sense necessitat de reformar-la, però dins dels seus límits: «La Constitució ha de respectar-se en la seva integritat, no hi ha vies al marge d'ella», va destacar.

L'advocat va comparèixer a la comissió territorial del Congrés que analitza el desenvolupament de l'Estat autonòmic, en una sessió en què també ho van fer altres dos «pares» de la Constitució, José Pedro Pérez-Llorca i Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón. Els tres van coincidir en aquesta mateixa idea que cal avançar en l'Estat autonòmic sense canviar la lletra de la Carta Magna.

L'exportaveu de CiU va assegurar que és «evident» que el model territorial pot ser millorat, però no és necessari per a això reformar la Constitució, sinó assumptes importants com el finançament autonòmic i la funció del Senat, així com canviar «petites coses» que poden tenir grans efectes. El problema del model, va sentenciar, no és competencial, de qui fa què, sinó que té altres components. «Podríem operar en el terreny dels gestos, els accents, la proximitat, dels reconeixements i de les sensibilitats», va dir.

Pel que fa al Senat, va assenyalar que potser va ser la principal «equivocació» de la Constitució per falta d'experiència i per certa «pressa» en acabar els treballs. Va apostar per una cambra en la qual es trobin les comunitats autònomes, discuteixin i prenguin decisions.

Les paraules de Roca, part de les quals es referien a la crisi a Catalunya, van ser seguides a la comissió pels dirigents del PDeCAT Carles Campuzano i el gironí Jordi Xuclà, malgrat que aquest partit va decidir no participar en aquests treballs per les detencions de líders independentistes i l'aplicació del 155. Els dos diputats, que només van acudir d'«oients», van evitar aplaudir a qui va ser portaveu de CiU fins als anys noranta.

Per part seva, Pérez-Llorca va assegurar que la regulació de l'ensenyament és el «gran error» i el «pecat original» de la Carta Magna, perquè van quedar llacunes que s'haurien de completar, encara que va admetre que no es donen les condicions per a això.

El diputat d'Unió de Centre Democràtic (UCD) a la Transició va repassar els defectes en el disseny autonòmic que segons el seu parer té el text, que van comportar la redacció de l'article 155 de la Constitució que acaba d'aplicar-se per primer cop a Catalunya. «Precisament per les imperfeccions del Títol VIII es va dir que calia preveure aquestes crisis», va explicar.

Finalment, Herrero i Rodríguez de Miñón, diputat d'UCD a la Transició, va apostar per millorar l'Estat autonòmic dissenyat a la Carta Magna, però evitant el federalisme, un concepte que segons el seu parer és polèmic i indeterminat i que seria més costós. En la seva exposició, va començar per deixar clar que només s'ha de reformar la Constitució si se li troben defectes, si es té clar què s'ha de canviar i hi ha un consens ampli per a això. Considera hi ha un altre camí, l'anomenada «mutació constitucional», l'aprovació de lleis pactades pels grans partits amb què s'interpreta la Carta Magna.