Revisant la Història, hi ha diversos territoris de la UE amb nacionalismes similars al català i basc, amb diferent arrelament segons les peculiaritats de cada país. Entre ells, destaquen els nacionalismes de la Còrsega francesa i la Padània italiana, establerts a democràcies consolidades i, a causa d'això, finalment s'han integrat a les seves diverses institucions polítiques. M'explico: les arrels de Còrsega procedeixen de la República de Gènova (de la qual es va independitzar el ????), declarant-se la República Corsa el ???? per Pasquale Paoli; encara que tretze anys després (????) va ser fagocitada per França. Posteriorment, al segle XIX, va existir un corrent polític proitalià i durant la II Guerra Mundial Itàlia va recuperar temporalment la sobirania de l'illa.
Durant la segona meitat del segle XX, el nacionalisme cors va ser entès com un llegat cultural amb reivindicació lingüística, fins que
van sorgir diversos moviments secessionistes constituents del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), que va iniciar la lluita armada contra França. Finalment, quan va arribar François Mitterrand a l'Elisi (????), es va aprovar un Estatut d'Autonomia que es va ampliar en els anys ???? i ???? pel qual va obtenir un acceptable grau d'autonomia institucional, fiscal i cultural; reconeixent explícitament el poble cors i la seva llengua (encara que com a part del poble francès), fet després del qual, l'any ????, l'FLNC va cessar les activitats violentes.
El cas de la Padània italiana és similar, tot i que amb matisos diferents: el nacionalisme padà va néixer a principis de ???? al nord d'Itàlia (Toscana, Llombardia, Piemont, Emília Romana i el Vèneto), implicant el ??? del territori italià i ??.???.??? habitants. Els partits nacionalistes d'aquestes regions van confluir en l'anomenada Lliga Nord amb la intenció de fer front a la política centralista del Govern de Roma, que, fonamentalment, finançava les regions menys pròsperes del sud d'Itàlia amb els impostos recaptats a la Padània. Aquesta solidaritat interterritorial va ser considerada abusiva pels padans, sorgint l'eslògan: «Roma ens roba». Els resulta familiar?
El ????, el seu líder, Umberto Bossi, va declarar la República Federal de la Padània a Venècia, configurant un Govern a l'ombra i un Parlament amb seu a Màntua. Aquest esdeveniment va coincidir amb el punt més àlgid de la Lliga Nord en unes eleccions nacionals, obtenint el ??? dels vots. No obstant això, posteriorment, coincidint amb l'associació de Bossi amb Silvio Berlusconi, la Lliga Nord va anunciar la seva renúncia a la independència de la Padània per transformar Itàlia en Estat federal amb descentralització administrativa i un federalisme fiscal que els permetés recaptar més recursos propis. L'acord va ser pactat el ????, tot i que la reforma constitucional cap al federalisme està paralitzada pel rebuig, en referèndum, de la Itàlia meridional.
A més, hi ha altres nacionalismes latents com a Sardenya (de vincles històrics amb la corona d'Aragó entre els segles XIV-XVIII), Flandes (on, amb la secessió, Bèlgica perdria més de la meitat d'habitants); Baviera (on hi ha un ??? de la població favorable a la secessió per ser el «länder» que més aporta al Fons de Solidaritat); Tirol del Sud (annexionat a Itàlia després de la I Guerra Mundial, però de cultura austríaca); Escòcia (estat sobirà fins al ????) o l'antic polvorí de l'Ulster, que es pot reactivar amb el Brexit.
Dit això, les similituds existents
entre aquests processos mereixen
una reflexió: d'entrada, el nacionalisme assenyat (no secessionista ni excloent) implica un sentiment d'identitat pròpia d'un poble amb una determinada història, cultura i llengua. Aquest sentiment no s'eradica per la força, fet pel qual el país que l'acull ha d'acceptar-lo com un actiu del patrimoni social. Així, quan França va reconèixer explícitament el poble cors (encara que unit a la metròpoli) i va suavitzar la centralitzada Administració francesa, l'independentisme cors va remetre. Ara, a la primera volta de les eleccions regionals, els nacionalistes han vençut per majoria absoluta.
Al seu torn, el cas de la Padània il·lustra els efectes d'una declaració d'independència unilateral generada per un tema econòmic similar al català: així, el suflé secessionista es va esvair amb gestos simbòlics i els nacionalistes van renunciar a la independència,
tornant a la legalitat constitucional per reformar-la per aconseguir un «federalisme fiscal».
En definitiva, la Història ens ensenya que el nacionalisme és un moviment que no ha de ser ignorat perquè pot degenerar en independentisme. Conseqüentment, procedeix reconduir-lo amb el diàleg per integrar-lo en un marc estatal federal descentralitzat.
