Representa vostè un d'aquells pocs casos en què l'activitat política acaba concedint una segona oportunitat...

Ara tinc més experiència i un full de ruta dels passos que ha de fer el PSOE per recuperar la confiança perduda en aquests anys.

Per què el PSOE ha perdut aquesta connexió amb els ciutadans?

Ja l'hem reactivat. En el nostre últim congrés vam donar una lliçó de valentia: una organització que va decidir reubicar-se just on l'espera la ciutadania. Un nou PSOE. A partir d'aquí, és evident que el sistema polític ha canviat i que a la ciutadania no li agrada que les majories siguin de dos grans partits. Vol que siguin de diferents forces. Nosaltres reivindiquem l'esquerra de govern. I ara som una oposició d'Estat. En una escena política tan fragmentada, l'únic partit amb capacitat de diàleg amb tothom és el PSOE.

Ha recompost després de les primàries la relació amb tots els barons socialistes -Susana Díaz, Ximo Puig, Javier Fernández, García Page, Fernández Vara o Lambán...- que no li van donar suport?

Hi va haver una majoria absoluta de militants que em van donar suport. I soc el secretari general de tots. Ho vaig dir en el discurs de clausura del congrés. El PSOE és ara una organització unida darrere de la seva executiva.

Per on va aquest full de ruta del qual parla per al PSOE?

Té a veure amb les assemblees obertes que estem fent ara. Som els únics que ho fem. Hi ha una rendició de comptes però també els donem als ciutadans l'oportunitat de fixar les seves preocupacions i de plantejar les possibles solucions. Feia la sensació, de vegades, que l'opinió pública anava per una banda i la política per una altra. Espanya està patint una crisi d'Estat molt greu a Catalunya. I això, potser, està postergant debats que afecten els ciutadans: la precarietat, la pobresa, la desigualta ...

Una de les primeres qüestions que ha plantejat és el debat sobre les pensions amb la proposta d'un impost a la banca...

Volem atacar el principal problema del sistema públic de pensions. Un dèficit que acumula a l'any entre deu i quinze mil milions. Cal tornar a un camí d'equilibri pressupostari. Aquí hi ha dues fonts de finançament. O seguim augmentant les cotitzacions a la Seguretat Social, cosa que nosaltres no volem. O generem vies de finançament complementàries. En aquest punt, situem aquest impost extraordinari a la banca. Aquells que van ser rescatats amb 77.000 milions, ara han de rescatar el que representa un sentiment col·lectiu de la ciutadania espanyola: el seu sistema públic de pensions.

Quina part d'aquesta proposta d'impulsar un impost a la banca es pren amb l'objectiu d'afeblir encara més Podem?

No té res a veure una cosa amb l'altra. Els socialistes som d'esquerres i progressistes. I jo entenc que aquesta proposta no hagi agradat a l'elit econòmica, política i mediàtica d'Espanya. Si en aquest camí compartim propostes amb altres formacions polítiques, jo no podré fer altra cosa que felicitar-me.

Es veu en un futur arribant a pactes amb Podem?

En aquest tipus de qüestions, sí.

I en altres? Un govern?

El problema de Podem és que no ha defensat la sobirania nacional del país que diu aspirar a governar. Nosaltres representem aquesta esquerra que vol fer un canvi a Espanya combatent la desigualtat amb una recuperació que arribi a la majoria de les llars, regenerant la vida democràtica i defensant la integritat territorial. I en això ha fallat Pablo Iglesias. Em segueixo sentint proper als votants de Podem, però en qüestions com la seva política territorial som molt diferents.

Fins a quin punt aquesta millora de l'economia està vinculada a la resolució de la crisi catalana?

Les previsions econòmiques apunten que l'any que ve entrarem en una lleugera desacceleració. Hi ha elements econòmics que semblen perdre impuls. El Govern d'Espanya ha de prendre nota. Ha de propiciar impulsos fiscals, augmentar la inversió pública, reactivar el corredor mediterrani, que seria molt positiu no només per a la cohesió territorial... I a partir d'aquí, és evident que la crisi catalana qüestiona, per descomptat, la potència de la nostra recuperació.

I considera que la formació de govern a Catalunya es convertirà en una solució?

Puigdemont no pot ni ha de ser el president de la Generalitat. Forma part d'un dels seus pitjors episodis. I, per tant, Catalunya ha de passar pàgina. He escoltat dir a Puigdemont que era possible governar Catalunya des de Brussel·les. Això és inversemblant. No es pot governar un territori a milers de quilòmetres. El proper president ha de viure a Catalunya. Però el més important és la reflexió que ha de fer l'independentisme. Tenen majoria parlamentària però amb una minoria social. Els ha donat suport al 47% dels ciutadans. I han d'aspirar a governar el conjunt dels catalans. Si el proper president de la Generalitat governa només per a una minoria majoritària, hauran perdut el conjunt dels catalans.

Seguiran donant suport a la intervenció del Govern català a través del 155 en el cas que, finalment, es proposi la investidura telemàtica de Carles Puigdemont?

Sens dubte. No podem permetre un buit de poder a Catalunya. Fins que no es resolgui al mateix parlament la crisi de governabilitat, per descomptat, el que no pot fer l'Estat és un abandonament de funcions. Depèn d'aquesta majoria parlamentària independentista resoldre la crisi de governabilitat i posar fi a l'aplicació del 155. La fractura continuarà.

Considera possible a mitjà termini governs transversals que sumin a un costat i un altre per poder superar aquesta divisió social a Catalunya?

Cal trobar aquests denominadors comuns que ara mateix no existeixen en una societat polaritzada i fracturada com a conseqüència de l'independentisme. Tot el que tingui a veure amb la reforma de la Constitució i l'actualització de l'Estatut de Catalunya pot servir com a nexe per superar aquesta dinàmica de blocs que, a hores d'ara, paralitza la solució al problema.

Situacions com la d'Oriol Junqueras contribueixen a solucionar el conflicte? Considera que ha de continuar a la presó?

No es pot ni polititzar la justícia, ni judicialitzar la política. Sempre hem mantingut la mateixa tesi. A una crisi política se li ha de donar una solució política. I per això nosaltres hem plantejat un full de ruta per complir amb bona part de l'Estatut de Catalunya que encara està per desenvolupar. I, en segon lloc, deixar treballar els jutges i, per això, respectem les decisions que en aquest àmbit acabi prenent la justícia.

Parlant del resultat electoral català. Tem que Ciutadans també li pugui disputar al PSOE una porció del seu electorat de caire més moderat?

El creixement de Ciutadans es deu, en una amplíssima majoria, a l'enfonsament del PP. És evident que anem cap a un canvi del sistema polític a l'espai de la dreta. Una dreta bicèfala amb un mateix corpus ideològic. Hi ha una diferència important entre Ciutadans i nosaltres. Ells aspiren a succeir Rajoy al capdavant de la dreta. I el PSOE vol canviar la política a Espanya substituint una gestió que ha portat desigualtat i precarietat per una visió progressista.

Només amb la reforma de la Constitució es podrà resoldre la crisi territorial que arrossega Espanya? Hem d'orientar la nostra organització cap a un Estat federal?

Hem de caminar cap a un nou estat autonòmic més fort en el qual es mantinguin els èxits que ha suposat aquest model d'organització, però en el qual es resolguin les seves debilitats.

Anem llavors cap a un model federal per a Espanya o no ?

És que el nostre model autonòmic ja és un estat federal.

Dirigents socialistes com el valencià Ximo Puig o el líder del PSC, Miquel Iceta, el proposen d'una forma clara...

Recordo una frase de Jordi Solé Tura, socialista i un els pares de la Constitució: «M'importa menys el nom. El que m'importa és que funcioni». L'Estat autonòmic ha funcionat. Però és evident que hi ha signes d'esgotament que cal resoldre per tenir quaranta anys més de convivència com els que hem tingut. Cal reforçar la unió entre els pobles d'Espanya i no la seva disgregació, com planteja Podem amb la defensa del dret a l'autodeterminació. Utilitzo una reflexió molt encertada que fa José Luis Ábalos. Qui defensa el dret a l'autodeterminació? Independentistes o persones a les quals els és igual que Catalunya s'independitzi. I la veritat és que no sé què em sembla més greu. A nosaltres no ens és igual. Estem disposats a dialogar i a unir-nos però mai a trencar-nos.

Parlem llavors que la seva proposta passa per una revisió de l'Estat autonòmic...

Reforçar-lo. I això ha de significar una revisió de les competències. Unes per enfortir el Govern d'Espanya i altres per clarificar les que tenen els governs autonòmics. Exemples. És evident que el Senat no funciona. És evident que el Consell de Política Fiscal i Financera és de tot menys autonòmic perquè sempre s'imposen les posicions del Govern. És evident que hi ha un sistema de finançament amb uns principis que no estan reflectits a la Constitució...

El sistema de finançament ja fa quatre anys que està bloquejat. Hi ha línies obertes de negociació per resoldre aquest problema?

Quatre anys amb un període de majoria absoluta del PP en què, de forma paradoxal, es va poder aprovar perfectament el nou model. I portem un altre any d'incompliment de l'acord de l'última conferència de presidents. És un debat central perquè estem parlant de combatre la desigualtat i del finançament del nostre Estat del Benestar: Sanitat, Educació, Serveis Socials i Dependència...

Però hi ha possibilitat d'un pacte sobre el nou finançament?

A nosaltres ens agradaria un acord en finançament autonòmic i també en el municipal...

No està proper llavors...

Hem estès la mà i ho tornarem a fer al Govern d'Espanya per actualitzar el model de finançament autonòmic, però la proposta l'han de posar ells a sobre de la taula. Hem vist el Govern amenaçant les comunitats, segons el meu parer, de manera irresponsable amb la congelació de les entregues dels avançaments a compte com una forma d'intentar fer xantatge amb l'aprovació dels pressupostos per al 2018. El Govern d'Espanya ha donat 1.300 milions a Euskadi amb la quota basca. I aspira a repartir-ne 4.000 entre altres 15 autonomies. És una quantitat insuficient per a les demandes que tenen els governs de les comunitats. Dit això, cal plantejar un canvi del model de negociació. En quin sentit ho dic? Seria interessant parlar primer de l'Estat del Benestar que volem. No és el mateix, per exemple, un model de finançament que dediqui a l'Educació el 3% del PIB com vol el Govern del PP o el 5% del PIB, que és la mitjana europea i el que defensem els socialistes. El més important és posar-nos d'acord sobre el que volem. I després podrem parlar sobre el finançament

I hi haurà nous pressupostos generals de l'Estat per al 2018 dins d'un termini raonable?

Amb caràcter general, diria que aquesta és una legislatura acabada d'un govern esgotat. Estem veient multitud de casos de corrupció. És evident que la Gürtel era el PP i que el PP era la Gürtel. Tenim un govern paralitzat, amb escassa capacitat de negociació amb diferents formacions parlamentàries i amb uns pressupostos prorrogats com a conseqüència d'una crisi com la catalana a la qual ni van saber veure ni tampoc van voler anticipar-se.

Considera que Mariano Rajoy hauria de convocar eleccions en el cas que no aconseguís aprovar-los?

Ha de respondre Rajoy. Sap perfectament el camí amb el qual ha pogut aprovar uns primers pressupostos. La meva responsabilitat és plantejar una alternativa. I és el que farem. Presentarem uns pressupostos alternatius al març.

Parlant de la Gürtel i de totes les revelacions que hem conegut sobre el finançament il·legal del PP, entén que han d'assumir alguna cosa més que responsabilitats polítiques?

Sens dubte. L'única manera de regenerar la vida democràtica és que la ciutadania, en el moment en què sigui cridada a les urnes, posi el Partit Popular al seu lloc: l'oposició. Vull un govern que no dediqui tots els seus esforços als casos de corrupció, sinó a defensar la classe mitjana i treballadora. Espanya es mereix un govern millor del que té actualment.

Hi ha manera de frenar la corrupció dins del sistema?

Hi ha dos àmbits: la prevenció i la resposta. Respecte de la prevenció: nosaltres ho hem fet internament. No hi ha cap partit polític que tingui un codi ètic més exigent amb l'assumpció de responsabilitats polítiques en l'obertura de judici oral. I apliquem un règim d'incompatibilitats al grup parlamentari socialista que no té cap altre partit. En segon lloc: la resposta. Hem plantejat modificacions legislatives perquè s'assumeixi aquesta responsabilitat política i després defensem una reforma de la Constitució en la qual s'acabi amb els aforaments. Va poder tenir lògica al principi de la democràcia, però ja no la té una vegada que s'ha consolidat.

Una qüestió judicial més. Casos com el de Diana Quer han posat a sobre de la taula la cadena perpètua revisable. Quina és la posició del PSOE sobre aquest assumpte?

Vagi per davant el meu afecte, estima i solidaritat a la família de Diana Quer. A partir d'aquí, la reflexió que fem és que qualsevol eventual modificació del Codi Penal s'ha de fer en fred. I sense oblidar el següent. Espanya, amb motiu d'haver patit desgraciadament el terrorisme etarra, compta amb un dels codis penals més durs en el compliment de les penes íntegres. El PSOE, per tant, no variarà la seva posició. Però això no vol dir que els autors no hagin de pagar les penes com marca la justícia.