El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat a sobre de la taula un projecte migratori que inclou la possibilitat d'atorgar la ciutadania a 1,8 milions de «somiadors», els immigrants d'entre 15 i 36 anys que van arribar al país sent nens. La Casa Blanca va assenyalar que la proposta beneficiaria més del doble de les prop de 800.000 persones que s'han vist afectades per la derogació del programa Consideració d'Acció Diferida per als Arribats durant la Infància, que va ser anunciada pel dirigent nord-americà el mes de setembre.

La xifra suposa una significativa concessió per part del Govern als demòcrates, però podria ser un cop dur per a les veus més conservadores del Partit Republicà, segons The Washington Post. No obstant això, la Casa Blanca va destacar que la decisió forma part d'un pla que, en última instància, augmentarà significativament el control exercit mitjançant les lleis migratòries del país.

El pla de Trump, que arribarà al Senat dilluns, també inclou un fons de 25.000 milions de dòlars per a la construcció d'un mur a la frontera amb Mèxic i l'increment de la seguretat a totes les fronteres nord-americanes. Així mateix, el president nord-americà proposarà un augment de les restriccions legals per sol·licitar visats. Diversos alts càrrecs de la Casa Blanca van assenyalar que el pla vol acabar amb l'impàs en matèria d'immigració.

Per altra banda, el president dels Estats Units va ordenar al juliol de 2017 el cessament del fiscal especial Robert Mueller, que es troba al capdavant de la indagació sobre la presumpta ingerència russa en el marc dels comicis del 2016, segons The New York Times.

No obstant això, el dirigent nord-americà es va penedir i va recular quan l'assessor de la Casa Blanca Donald F. McGahn va amenaçar de presentar la seva dimissió si Trump insistia en cessar Mueller, que també investigava si aquest havia incorregut en un delicte d'obstrucció a la justícia en relació amb el cessament de l'exdirector de l'FBI James Comey.

Quan Mueller es trobava investigant un possible cas d'obstrucció a la justícia, el president nord-americà va començar a acusar el fiscal especial d'haver-se vist relacionat amb almenys tres casos de conflicte d'interessos, el que, segons Trump, impedia que fos imparcial a l'hora de fer front a investigació.

Al principi, Trump va assegurar que Mueller havia deixat de ser soci del Club Nacional de Golf Trump quan encara es trobava al capdavant de l'FBI per diverses diferències. Posteriorment, el magnat va indicar que Mueller no podria ser imparcial a causa que havia treballat recentment per a un bufet d'advocats que també representava el seu gendre, Jared Kushner.

En aquest sentit, el president dels EUA també va assenyalar que Mueller havia estat entrevistat per tornar al seu càrrec com a director de l'FBI només un dia abans de ser nomenat fiscal especial al maig.

Després de rebre l'ordre del polèmic magnat d'acomiadar Mueller, l'assessor presidencial es va negar a sol·licitar davant el Departament de Justícia la retirada del fiscal especial i, en comptes d'això, va assegurar que ell mateix dimitiria.

Rebel·lió interna

McGahn no estava d'acord amb la decisió del dirigent nord-americà i així ho va comunicar a la Casa Blanca. Segons aquest assessor, acomiadar Mueller hauria tingut conseqüències catastròfiques sobre la Presidència de Trump. Llavors va ser quan el president dels Estats Units va decidir recular i mantenir Robert Mueller en el seu càrrec.