El PNB ha proposat «ampliar» l'abast dels Drets Històrics que la Constitució Espanyola reconeix als territoris bascos com a fórmula per aconseguir un nou estatus polític «de no ruptura», que inclogui un «dret a decidir pactat» i que estableixi una relació «confederal» entre Euskadi i l'Estat sustentada en un «Concert Polític». Aquesta proposta s'inclou en el document de «bases i principis» per a l'actualització de l'autogovern basc presentada pel PNB a la ponència del Parlament Basc que debat sobre la possible modificació de l'estatus polític d'Euskadi.
El text del PNB, de 17 pàgines, constata la «preocupació» d'aquest partit davant el «permanent qüestionament» per part de l'Estat de les competències que l'actual Estatut d'Autonomia de Gernika, aprovat el 1979, reconeix a les institucions basques. La formació basca constata que davant el «soscavament» de les competències d'Euskadi i la tendència a la «recentralització», cal «actualitzar» l'autogovern d'Euskadi mitjançant «un sistema de bilateralitat efectiva que garanteixi el compliment del que s'ha acordat» entre el País Basc i l'Estat espanyol.
El portaveu del PNB al Parlament Basc, Joseba Egibar, va assegurar que la proposta del seu grup no suposa una renúncia a la celebració d'una «consulta habilitant», un objectiu que segueix «vigent», mentre que EH Bildu va mostrar la seva «preocupació» davant la possibilitat que el PNB hagi fet un «pas enrere» en matèria sobiranista.
Per la seva banda, el PSE-EE va afirmar que la proposta del PNB no té «cap tipus de recorregut» constitucional, mentre que el Partit Popular considera que es tracta d'un «Pla Ibarretxe dos» que generarà «conflicte». Elkarrekin Podem no es va pronunciar sobre el document elaborat pel PNB, encara que va celebrar que, en termes generals, els partits bascos hagin renunciat als «maximalismes» en el debat sobre l'autogovern.
