El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei amb el qual proposa ampliar els delictes penats amb presó permanent revisable. En concret, introdueix cinc nous supòsits: assassinat amb obstrucció de la recuperació del cadàver, assassinat després de segrest, violacions en sèrie, violació a un menor després de privar-lo de llibertat o torturar-lo i morts en incendis, estralls en infraestructures crítiques o alliberament d'energia nuclear o elements radioactius.

Així va informar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui va justificar aquesta decisió perquè existeix «una demanda social», al mateix temps que va descartar que l'Executiu estigui legislant «en calent».

El ministre va recordar que la pena de presó permanent revisable es va introduir en la legislació espanyola en 2015, però que llavors el Govern central va ser «prudent» i va limitar la seva aplicació a vuit supòsits -assassinat de menor de 16 anys o persona especialment vulnerable; assassinat subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual; assassinat comès per membre d'organització criminal; assassinat múltiple; assassinat terrorista; homicidi del cap de l'Estat o hereu; homicidi de caps d'Estat estrangers; i genocidi o crims de lesa humanitat-.

Ara, el Govern central opina que, a més dels «avals jurídics i legals», té el «principal aval», que és la «voluntat dels ciutadans». «En les enquestes, l'opinió pública reiteradament ha posat de manifest que considera raonable que en Codi Penal existeixi una pena així per als delictes més greus», va explicar, al mateix temps que va remarcar que en aquest suport hi ha una «certa identitat ideològica dels votants» de PP, PSOE, Ciudadanos i Podem.

A més, va recordar que la majoria de països europeus inclou la pena de presó permanent revisable en el seu ordenament jurídic, amb governs de diferent color polític. «És una qüestió molt consolidada i no conec cap govern que s'estigui plantejant la revisió», va manifestar.

«Es tracta d'avançar i atendre la demanda social i l'experiència acreditada tant en l'àmbit nacional com en l'internacional», va apuntar Catalá, qui va insistir diverses vegades en què els nous supòsits són «casos molt singulars i extraordinaris».

Confia en la reflexió

A la pregunta de si veu possible aprovar el projecte de llei, ja que altres partits han mostrat les seves reserves sobre aquest assumpte, el ministre es va limitar a assenyalar que ja es veurà el que succeeix durant la tramitació parlamentària, però va tornar a recordar que la presó permanent revisable existeix a tota Europa excepte a Croàcia i Portugal.

«Confiem en la reflexió, que els grups polítics exercim la funció essencial que tenim, que és la representació dels ciutadans. Si el 80 per cent de la població considera que ha d'existir aquesta pena, com estaran els grups tan allunyats del sentir social? Les lleis han d'assemblar-se a la societat el màxim possible i és el que intentem, legislant també prop de les víctimes del delicte», va explicar.

A més, va subratllar que «no ha estat el Govern central qui ha posat damunt de la taula» el debat d'ampliar la presó permanent revisable, sinó «els grups que han proposat la seva derogació directa per tornar a convertir Espanya en una illa a Europa». Per això, va negar una vegada més que l'Executiu hagi aprovat aquest projecte de llei «en termes d'oportunitat electoral».

A la pregunta de si el nou supòsit d'assassinat amb obstrucció per recuperar el cadàver podria aplicar-se en el cas de Marta del Castillo, el ministre va recordar que en l'ordenament jurídic «no existeix retroactivitat» i, per tant, els cinc casos nous de presó permanent revisable s'aplicaria en futurs casos, no pels quals han ocorregut en el passat.