17 de febrer de 2018
17.02.2018

Urkullu aposta per un exercici «legal i pactat» del dret a decidir a Euskadi

El PP afirma que els plantejaments del PNB generen «inquietud» perquè «desborden» el marc de la Constitució i «trenquen» el principi de sobirania

17.02.2018 | 01:34
Urkullu, en plena intervenció al Parlament.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va recordar que la proposta del PNB per a la reforma de l'estatut polític d'Euskadi «no planteja el dret d'autodeterminació», sinó un «aprofundiment» de l'autogovern basc a través de l'exercici «legal i pactat» del dret a decidir. Urkullu va respondre al ple de control al Parlament basc a una pregunta del PP sobre la proposta per a la reforma estatutària presentada pel PNB, un document «de no ruptura» amb el quals els penebistes proposen assolir una relació «confederal» entre Euskadi i l'Estat mitjançant un exercici «pactat» del dret a decidir.

El president del Partit Popular d'Euskadi, Alfonso Alonso, va assegurar que els plantejaments del PNB generen «inquietud» perquè «desborden» el marc de la Constitució espanyola i «trenquen» el principi de sobirania. En referència als acords entre el PNB, el PSE-EE i el PP, Alonso va destacar que, actualment, Euskadi és observada com «un model de convivència entre nacionalistes i no nacionalistes». No obstant, va advertir que aquesta situació estarà «en risc» si Urkullu segueix l'exemple d'«inestabilitat» dels independentistes catalans.

Urkullu va recordar a Alonso que la proposta que ha registrat el PNB al Parlament basc «no planteja el dret d'autodeterminació», sinó que defensa l'exercici del dret a decidir de manera «legal i pactada». Aquesta, segons va explicar, és «l'essència» d'un sistema polític que pugui garantir que «totes les idees es poden defensar des de la legalitat i per vies pacífiques i democràtiques». El lehendakari, que va destacar que això és una cosa «que diu fins i tot el president del Govern espanyol», va advertir al president del PP d'Euskadi que el que genera «inestabilitat» no és el dret a decidir, sinó la «ruptura d'aquest principi».


Factors d'«inestabilitat»

A més, va destacar que altres factors d'«inestabilitat» són «la falta de respecte institucional, el dèficit de cultura democràtica, l'absència de diàleg i l'extralimitació» en la intervenció de l'autonomia catalana per part del Govern central a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook