Els italians trien avui el que serà el seu 66è govern des de la instauració de la república el 1945 i ho fan amb un nou sistema electoral que fa difícil pronosticar quina serà la composició final del Parlament i molt menys qui serà el nou primer ministre. Fins a quatre candidats tenen opcions d'ocupar el Palazzo Chigi, si bé, tenint en compte els últims sondejos, l'actual president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, candidat de Forza Italia, té un cert avantatge, ja que s'espera que la coalició de centredreta sigui la més votada.

Què es vota?

Els italians estan cridats a renovar la Cambra de Diputats i el Senat. Tenint en compte la nova llei electoral aprovada l'any passat, coneguda popularment com a Rossatelum, un terç dels escons s'assigna per sistema majoritari i dos terços per sistema proporcional. Així, s'assignaran per sistema majoritari 232 escons a la Cambra i 116 al Senat, mentre que pel sistema proporcional s'assignen els altres 386 escons de la Cambra i els altres193 del Senat.

En total estan cridats a votar més de 46 milions d'italians, en el cas de la Cambra de Diputats, i gairebé 43 milions en el cas del Senat, segons les dades ofertes pel Ministeri d'Interior, mentre que uns quatre milions d'italians votaran des de l'estranger. Per poder votar, cal presentar una targeta electoral. Els col·legis electorals obriran a les set del matí i tancaran a les onze de la nit. El recompte està previst que comenci després del tancament de les urnes i hauria d'estar tancat abans de les dues del migdia de dilluns.

què diuen els sondejos?

A Itàlia la llei prohibeix la publicació de sondejos des de dues setmanes abans de la jornada electoral, de manera que les dades apuntades pels últims podrien no encertar el resultat final d'avui, ja que són molts els electors que decideixen a l'últim moment el sentit del seu vot. En aquesta ocasió, segons les enquestes, els indecisos se situen en el 12 per cent, una xifra gens menyspreable tenint en compte que s'augura un resultat ajustat.

No obstant això, donat el complex nou sistema electoral, els centres demoscòpics han reconegut la dificultat particular per fer prediccions en aquestes eleccions, de manera que no és descartable que hi hagi sorpreses, com ja ha passat en els últims anys en altres cites amb les urnes a nivell europeu. Segons els últims sondejos, el partit amb més intenció de vot és el Moviment 5 estrelles (M5S), que se situaria al voltant del 27,6 per cent, seguit pel Partit Democràtic (PD), amb el 22,6 per cent; Forza Italia, amb el 16,7 per cent; i Lliga, amb el 13,4 per cent.

perquèsmportuè són per Què són importants

les coalicions?

La nova llei electoral es va crear per potenciar la formació de coalicions i, teòricament, l'estabilitat, d'aquí que els grans partits, excepte l'M5S, hagin optat per forjar aliances. Per poder formar govern, s'estima que aquestes han de sumar almenys el 40 per cent dels vots, quelcom que no sembla garantit en cap dels casos.

No obstant això, la coalició de centre-dreta és la que més a prop està d'això, amb el 37,2 per cent de la intenció de vot. Aquesta aglutina Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi; la Lliga, que ha abandonat el seu «cognom» de Nord i s'ha convertit ara en un partit nacional ultradretà; Germans d'Itàlia (FDI); així com Nosaltres amb Itàlia i la Unió de Centre.

La coalició de centre-esquerra, que lidera el PD, només reuneix el 27,5 per cent de la intenció de vot, llastada per la divisió de l'esquerra italiana. El PD, amb Matteo Renzi al capdavant, s'ha envoltat de petites formacions que podrien no superar el 3 per cent dels vots per poder entrar al Parlament, tot i que el sistema preveu que els seus vots passarien a sumar-se als del PD. No obstant això, alguns sondejos apunten que Més Europa, el partit de l'antiga comissària europea i exministra Emma Bonino, podria superar l'esmentat llindar.

També perjudica el PD el fet que l'ala socialdemòcrata del partit l'abandonés l'any passat per crear Lliures i Iguals (LEU) al costat d'Esquerra, Ecologia i Llibertat (SEL). La formació que dirigeix Piero Grasso, president del Senat i antic fiscal antimàfia, compta amb una intenció de vot del 5,6 per cent. No obstant això, tot i que Renzi comptés amb el suport dels seus antics companys al PD no superaria el centre-dreta.

qui serà primer

ministre?

Amb tot, la hipòtesi que ha agafat més força, encara que rebutjada per tots els implicats, és la que a Itàlia al final acabi havent-hi una gran aliança entre Forza Italia i el Partit Democràtic, semblant a la que hi ha a Alemanya. Tanmateix, si això passés, quedaria per veure qui seria el primer ministre. Tot sembla indicar que el partit amb més vots dels dos imposarà la seva opció, però si és el PD, com assenyalen els sondejos, Renzi podria quedar relegat en detriment de l'actual primer ministre, Paolo Gentiloni, millor vist pel partit de Berlusconi.

Què passa si no hi ha

acord?

Ara per ara, i sense conèixer el resultat de les urnes, la hipòtesi que les diferents forces no aconsegueixin arribar a un acord per formar algun tipus de govern no queda descartada. No obstant això, en primer lloc el nou Parlament iniciarà la legislatura el 23 de març i elegirà els presidents de les cambres, un fet que podria ser indicatiu de com podria resoldre la situació en cas d'un resultat ajustat.

A partir d'aquest moment, Mattarella iniciaria formalment les consultes amb els partits i encarregaria formar govern al candidat que considerés que té més opcions d'aglutinar els suports suficients per governar. A priori no hi ha límit quant al temps que podria trigar la formació de l'executiu, però en cas que la situació es prolongui i no hi hagi perspectives de solució, Mattarella podria optar per convocar noves eleccions.

La tornada a les urnes podria oferir un resultat similar al d'avui, encara que el que passi fins a la seva celebració i com es comportin els partits podria inclinar la balança d'un o altre costat. Però també hi ha un altre factor a tenir en compte: si les noves eleccions fossin ja el 2019 la inhabilitació de la qual és objecte Silvio Berlusconi per la seva condemna per frau fiscal el 2013 hauria expirat i podria ser de nou candidat.