04 de març de 2018
04.03.2018

Els riscos emergents a la UE

04.03.2018 | 00:27

Els reptes de Brussel·les per al 2018. Després de superar grans obstacles durant dos anys crítics, la Unió Europea afronta ara la gestió de la seva relació amb els països de l'Est, culturalment allunyats de la «vella Europa» i que plantegen importants desafiaments pel seu rebuig frontal a l'acollida de refugiats amb discursos que freguen el racisme i per la tendència autoritària d'Executius com els de Polònia o Hongria.

Bulgària va assumir el passat 1 de gener la presidència rotatòria de la Unió Europea per primera vegada des de la seva adhesió l'any 2007. El país comandat per Boiko Boríssov forma part dels anomenats països emergents de la Unió al costat de Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia. Però Bulgària és un membre peculiar de la UE. És el país més pobre dels Vint-i-set i a més lidera el rànquing de la corrupció al vell continent. Tant és així que Sofia es troba sota la tutela de la Comissió Europea des que es va formalitzar la seva entrada al bloc comunitari fa més d'una dècada. Malgrat aquest control central, la corrupció a Bulgària s'ha agreujat en els darrers anys i fins i tot Boríssov ha estat acusat d'estar involucrat en operacions il·legals amb oligarques i crim organitzat.

En aquest quintet d'emergents trobem diversos països protagonistes d'alguns dels majors desafiaments als que ha hagut de fer front Brussel·les durant l'any 2017 i que de ben segur estaran molt presents durant l'any 2018: els mecanismes de control al poder executiu, l'ascens i fins i tot entrada de la ultradreta a governs europeus com a resultat de la desafecció creixent tant a governs nacionals com a la UE i les crítiques a la gestió comunitària de la crisi migratòria.

Democràcies sota sospita

Dit d'una altra manera, el primer punt de preocupació que plantegen els països emergents i que pot suposar un risc per a la Unió Europea és la debilitat de les seves democràcies. Segons l'índex de qualitat democràtica que elabora la Economist Intelligence Unit, els països emergents de la UE van rebaixar la seva fiabilitat lleugerament en l'últim any. El 2015 van obtenir una nota de 6,83, mentre que el 2016 es van quedar una mica per sota (6,68).

Aquesta erosió democràtica és reflex del que es coneix com a «democràcies il·liberals», basades en un major poder governamental, un creixent intervencionisme econòmic i en l'augment del control estatal sobre els contrapesos a l'executiu. El cas més flagrant el trobem a Polònia. El Govern polonès va aprovar el 2017 una reforma del poder judicial mitjançant la qual s'autoassignava capacitat de nomenar i acomiadar magistrats sense consultar prèviament el sector judicial. Una reforma que no va agradar a Brussel·les, que després de diversos avisos va acabar activant l'article 7 del tractat europeu, que podria desembocar en la retirada del dret a vot del gegant de l'Est. Una mesura que haurà de ser aprovada per unanimitat per tots els països membres per entrar en vigor i davant la qual Boríssov, just després d'assumir la presidència de la UE, va anunciar que faria el possible per no portar-la a votació, ja que «establiria un precedent molt perillós».

Extrema dreta

Boríssov és primer ministre búlgar gràcies a la coalició que forma el seu partit, el populista i conservador GERB, amb l'ultranacionalista Front Patriòtic. Una fórmula també experimentada a Àustria i que no sembla incomodar en excés Brussel·les. Tant el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, com el president de la UE, Donald Tusk, van felicitar «calorosament» Sebastian Kurz després d'anunciar l'acord del seu Partit Popular amb l'ultradretà Partit de la Llibertat, fundat per antics oficials nazis.

Brussel·les es va conformar amb eliminar de l'agenda de l'Executiu de Viena la iniciativa dels ultres de plantejar un referèndum sobre la permanència a la Unió Europea i va decidir ignorar que el partit de Kurz acabés cedint als extremistes les carteres d'Interior, Defensa i Exteriors.

Però si alguna cosa uneix aquests països de l'Est és el rebuig al repartiment de refugiats establert per Brussel·les. Una negativa que els ha suposat sancions, però que a nivell domèstic sembla no estar provocant mals resultats. I és que des del desmembrament de la URSS i la desigualtat que va deixar darrere seu, les ofertes nacionalistes i euroescèptiques són avalades a les urnes. No en va, gairebé la meitat dels vots rebuts per aquests partits ultres des de 2012 tenen el seu origen en qüestions culturals i demogràfiques. Malgrat això, Boríssov no s'oposa a la política europea de reubicació de refugiats a la UE, fins i tot encara que en l'àmbit polític siguin molt freqüents els discursos de por o de rebuig a la immigració. «És un dels pocs països excomunistes de la UE que valoren els fons europeus, que li van garantir un 66% del seu creixement des de 2007», diu un diplomàtic europeu des Sofia.

Així, queda per veure si aquesta presidència rotatòria servirà per oferir aquest rentat de cara que tant necessita una Bulgària que busca entrar a Schengen i a l'euro i exercir més una mediació entre l'Est i Brussel·les o si, per contra, és una arma de doble tall que serveix com a esperó perquè els emergents formin un bloc comú contra Brussel-les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook