El president rus, Vladímir Putin, aconseguia a l'hora de tancar aquesta edició el 75,04 per cent dels vots a les eleccions presidencials amb la meitat dels vots escrutats. Putin s'hauria imposat així clarament als seus rivals i hauria aconseguit un nou mandat de sis anys. El president va comparèixer a Moscou davant els seus simpatitzants i els va agrair el suport rebut, que va qualificar de «reconeixement pels èxits dels últims anys». «Moltes gràcies pel suport. Vull dirigir-me a tots els que s'han reunit avui aquí i als nostres partidaris a tot l'immens país. Moltes gràcies pel resultat», va afirmar durant l'acte de celebració.

El mandatari va destacar que veu el resultat aconseguit «com un reconeixement del que s'ha fet en els últims anys en unes condicions molt difícils». «Veig en això confiança i esperança, una esperança que treballarem amb la mateixa intensitat, la mateixa responsabilitat i amb resultats encara millors», va afirmar.

Putin es va mostrar eufòric: «Rússia està condemnada a l'èxit, Hem de mantenir la unitat». El resultat és equivalent a un «referèndum», segons va manifestar un membre del seu equip electoral en una nit d'alegria, mentre que al centre de Moscou es celebrava amb un concert el quart aniversari de l'annexió de Crimea. El 2000, l'actual cap de l'Estat va obtenir un 52,94% dels vots; el 2004, va aconseguir un 71,31% i el 2012, un 63,60%. Dmitri Medvédev, va assolir un 70,28% quan va ser elegit president per quatre anys el 2008.

Més de 100 milions de ciutadans estaven cridats a emetre el seu vot en els 96.000 col·legis electorals de tota Rússia. La Comissió Electoral haurà de determinar els resultats finals en un termini no superior a 10 dies després de la votació: abans del 29 de març. Després de 18 anys en el poder, Putin podrà així consolidar-se com «el líder absolut de l'Olimp polític» de Rússia, com el va qualificar el seu portaveu, Dimitri Peskov, en un generós però no exagerat perfil traçat davant els periodistes.

El pla del Kremlin era l'anomenat «70-70», un 70% de suport amb un 70% de participació, però la segona dada s'hauria quedat en un 59%. Segons la Comissió Electoral Central (CEC), Putin va obtenir a Crimea el 91,69% dels vots emesos pels 1,5 milions d'electors cridats a les urnes. Mentrestant, a Sebastopol, llar de la Flota russa del mar Negre, va rebre un 91,52% dels vots emesos. Fa quatre anys Putin va signar l'annexió de Crimea i Sebastopol en una cerimònia oficial al Kremlin.

Per darrere de Putin s'haurien situat el candidat del Partit Comunista de la Federació Russa, Pavel Grudinin, amb un 13,36 per cent de vots, i el líder del Partit Liberal Demòcrata, Vladimir Zhirinovski, amb al voltant del 6,33 per cent dels sufragis. La candidata Ksénia Sobtxak, d'Iniciativa Ciutadana, hauria reunit el 1,42 per cent dels vots i Grigori Iavlinski, de Iàbloko, el 0,83 per cent. Sergei Baburin, de la Unió Popular de Rússia, hauria aconseguit el 0,63 per cent i Boris Titov, del Partit del Creixement, un 0,65 per cent.

El dirigent polític opositor rus Alexei Navalni va acusar Sobtxak de rebre «un munt de diners» a canvi de presentar-se a les eleccions presidencials. «Va venir a visitar-me a les dues de la nit i em va dir: 'em proposen un munt de diners perquè em postuli, no sé que fer'», va afirmar Navalni durant un debat amb la mateixa Sobtxak al canal de Youtube de Navalni.

Sobtxak va respondre acusant Navalni de mentider. Anteriorment, la candidata havia ofert al candidat opositor -inhabilitat judicialment per als comicis presidencials- unir-se per col·laborar políticament, al que aquest es va negar. «Tot el que fas és repugnant i hipòcrita», va assegurar Navalni.