02 de abril de 2018
02.04.2018

El Iemen, la pitjor crisi humanitària

Tres anys de guerra han provocat que 22,2 milions de persones dels 27 milions d'habitants d'aquest país necessitin algun tipus d'ajuda · Tot i la dramàtica situació, només s'ha recaptat el 5 per cent dels 3.000 milions de dòlars que farien falta

02.04.2018 | 12:30
Els nens són els que més estan patint la situació de crisi humanitària al Iemen.

Tres anys de guerra civil han convertit la del Iemen en la pitjor crisi humanitària actual, si bé la situació prèvia del país, un dels més pobres del món, hi ha tingut també alguna cosa a veure. Malgrat això, el conflicte i les greus necessitats humanitàries a les quals s'enfronten els iemenites no semblen estar en el radar ni dels mitjans de comunicació ni de la comunitat internacional, com denuncien repetidament les ONG.

Les xifres al Iemen són aclaparadores. En un país d'uns 27 milions d'habitants, l'ONU estima que uns 22,2 milions de persones necessiten algun tipus d'ajuda o protecció, inclosos 11,3 milions per als quals la necessitat d'ajuda és vital. A més, hi ha 8,4 milions de persones en greu situació alimentària i a la vora de la fam, un 24 per cent més que a l'abril del 2017.

Malgrat aquestes dades, l'ajuda no flueix cap al país. En bona mesura, el bloqueig imposat per la coalició militar que lidera l'Aràbia Saudita i que dona suport al Govern iemenita limita l'entrada de menjar, medicines i altres béns bàsics a país, però la falta de fons és un altre problema real. Per al 2018 s'han sol·licitat gairebé 3.000 milions de dòlars, però per ara només s'han rebut el 5 per cent d'aquests fons.

«Estem tots frustrats», reconeix el director de l'oficina del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Aden, Carlos Batallas, denunciant que encara que els mitjans no parlin del Iemen diàriament, la gent segueix morint pel conflicte. «La situació de violència segueix igual, cada dia hi ha gent que mor en atacs a Aden, l'hospital que tenim a la ciutat rep ferits de guerra i els hospitals a la resta del país igual», explica.

No obstant això, destaca que «l'ajuda humanitària no pot solucionar el problema que hi ha aquí i la part política, que són els únics que podrien ajudar, no es mou». «Es necessita una solució política i no humanitària», recorda, però de moment «no és un conflicte que sigui gaire visible».

Les perspectives per al 2018 no són gens favorables. Segons les previsions, hi ha un risc real que es declari la fam. No obstant això, s'arribi o no a aquest punt, denuncia el cap de la missió de Metges Sense Fronteres (MSF) al país, Joao Martins, «massa nens iemenites estan famolencs i estan patint directament l'impacte de la guerra».

«Amb l'escalada del conflicte i la consegüent falta d'accés a aliments, la inseguretat alimentària també ha augmentat», explica, indicant que els equips de MSF han constatat en les seves zones d'actuació «creixents taxes de desnutrició per sobre del nivell considerat d'emergència».

Una altra de les conseqüències del conflicte que enfronta el Govern iemenita reconegut internacionalment amb els rebels huthis, avalats per l'Iran, i del qual s'han aprofitat organitzacions terroristes com Al-Qaeda, ha estat el col·lapse del sistema de salut del país. «Els civils, el personal mèdic i les instal·lacions sanitàries han estat atacats de manera continuada», denuncia Martins, l'organització del qual ha vist destruïdes quatre de les estructures a les que donava suport des de 2015.

«Pacients i personal sanitari han estat assassinats dins d'instal·lacions sanitàries. Metges i infermers han rebuts trets en el seu camí a la feina, han estat detinguts, assetjats i amenaçats», afegeix el responsable de MSF.

A això se suma el que «milers de treballadors sanitaris no han rebut els seus salaris des de fa més d'un any», malgrat el que alguns segueixen treballant, afirma Martins, advertint que «sense personal, les instal·lacions sanitàries han tancat i l'atenció que se segueix oferint és de baixa qualitat».

Per això, segons explica Batallas, per al CICR l'atenció en matèria de salut és prioritària i estan duent a terme activitats que no solen realitzar a altres països, com donar suport a hospitals i centres de salut, entre d'altres coses oferint «incentius» al seu personal perquè puguin continuar treballant, a més de subministrar material mèdic per a diàlisi o bombes d'insulina.

La situació és tan negativa, explica el responsable del CICR, que ara per ara «un càncer és una sentència de mort», ja que no és possible rebre quimioteràpia o radioteràpia i la manca de medicines fa que «si tens un infart el més segur és que et moris».

En aquestes circumstàncies, destaca per part seva el responsable de MSF, «les necessitats són massives i creixents, no només per als ferits de guerra, sinó també per a les poblacions més vulnerables» com els nens menors de 5 anys, les embarassades, els malalts crònics o els dos milions de desplaçats que s'estima que hi ha al país.

El Iemen va viure el 2017 el pitjor brot de còlera fins a la data, i encara que els casos han remès, «esperem que amb l'estació de pluges dels casos tornin a augmentar i moltes més persones es vegin afectades», reconeix Martins. L'única cosa positiva, puntualitza Batallas, és que «ara no ens agafa per sorpresa i estem més preparats i tenim més mitjans per a la prevenció».

Falta d'aigua

Un dels factors que van agreujar l'epidèmia de còlera al país va ser la falta d'aigua i el mal funcionament, quan no total absència, de sistemes d'aigua i sanejament i de recollida d'escombraries. Es calcula que més de 15 milions de iemenites no tenen accés a aigua potable i el 90 per cent de la població depèn de l'aigua que els arriba en camions cisterna. «És un cercle viciós», incideix el responsable del CICR.

El bloqueig ha provocat una falta de combustible que no només impedeix la circulació de vehicles, sinó que «les bombes d'aigua i els sistemes de reciclatge no funcionen», igual que tampoc funcionen els generadors als hospitals, amb les conseqüències que això comporta.

Segons un estudi de dos professors de la Universitat de Wuhan (Xina) per a l'ONG Care, les ciutats del Iemen han perdut més de la meitat de la seva electricitat amb el conflicte i 12 de les 21 províncies del país han perdut més del 70 per cent de la llum en comparació amb abans del conflicte, arribant en alguns casos fins al 95 per cent.

«La guerra al Iemen literalment ha apagat la llum a bona part de la població. Això demostra com ha resultat malmesa la infraestructura i l'economia, i la lluita que és per als iemenites sobreviure», destaca el director adjunt de Care al Iemen, Jolien Veldwijk.

En el seu informe sobre crisis alimentàries, les agències de l'ONU han advertit que el Iemen, que ja és el país més colpejat per la fam amb 17 milions de persones necessitades d'ajuda urgent, seguirà sent-ho i fins i tot podria empitjorar degut entre altres coses a l'accés restringit per a les organitzacions humanitàries. «MSF i les altres organitzacions humanitàries ens enfrontem a diversos obstacles a l'hora de treballar al Iemen i la falta d'accés humanitari és el més alarmant», reconeix Martins.

«Totes les parts en el conflicte han de respectar l'espai humanitari, permetre l'accés sense restriccions als necessitats i posar fi als retards i obstruccions a la provisió d'ajuda», va reclamar. «Fa falta més ajuda de forma desesperada a tot el Iemen, però no obstant això hi ha una manca d'organitzacions humanitàries treballant directament amb les comunitats que estan més necessitades», reconeix el responsable de MSF.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook