Tropes involucrades en una guerra interminable, estudiants enfadats, dones que protesten contra el sexisme, atletes negres que denuncien el racisme policial: 50 anys després, els Estats Units encara està lluitant contra els mateixos dimonis de l'any 1968.

"Assassinats, disturbis, rebel·lions, manifestacions, desordre i caos: 1968 va ser un any de commocions extraordinàries, que han tingut efecte fins avui", diu a l'AFP David Farber, professor d'història de la Universitat de Kansas.

"Els anys seixanta van ser increïblement agitats (...) i es va destacar l'any 1968", segons Amy Bass, autora i docent d'història de la Universitat de New Rochelle.

Aquest any va estar marcat per dos assassinats que van sacsejar el país.

Primer el de l'activista Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau el 1964 i líder de la lluita pels drets civils, ocorregut el 4 d'abril a mans d'un segregacionista blanc a Memphis (Tennessee). I després el del senador Robert Kennedy, fatalment ferit per diversos trets efectuats per un palestí a Los Angeles el 5 de juny, la nit de la seva victòria a les primàries demòcrates de Califòrnia.

La mort del pastor negre va desencadenar disturbis a les principals ciutats d'Estats Units, inclosa Washington. La de Kennedy va permetre al republicà Richard Nixon arribar al poder.

A finals de gener de 1968, la guerrilla del Vietcong i tropes de l'Exèrcit de Vietnam del Nord van llançar l'ofensiva del Tet (Any Nou Lunar) en centenars de poblats de Vietnam del Sud, incloent Hue i Saigon.

Aquest atac va posar en escac al govern del president Lyndon Johnson. Les masses d'estudiants universitaris van sortir a protestar contra una guerra que seria el conflicte més llarg per als Estats Units fins a la seva intervenció a l'Afganistan el 2001.

Manifestacions estudiantils

La guerra a l'Afganistan no va desencadenar tals protestes doncs va començar com a resposta als atacs terroristes de l'11 de setembre als Estats Units, i perquè el reclutament va ser abolit el 1973, opina Todd Gitlin, de la Universitat de Columbia.

En 2018, però, els estudiants tenen una altra causa: les armes de foc, que maten a unes 30.000 persones cada any.

Però segons el parer de Gitlin, els estudiants que van prendre recentment els carrers del país en la Marxa de Les nostres Vides "estan iniciant un moviment, a diferència dels moviments contra la guerra i els drets civils que havien començat diversos anys abans" de 1968.

Centenars de milers de nord-americans van sortir el 24 de març als Estats Units per denunciar la violència armada, un mes després del tràgic tiroteig perpetrat per un exalumne a la secundària Parkland, a Florida, que va deixar 17 persones mortes.

El moviment de lluita pels drets civils, liderat pel pastor King, va ser una altra protesta de la dècada. El 1968, dos medallistes negres nord-americans, Tommie Smith i John Carlos, van pujar al podi dels Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic amb el puny en alt, conegut com el Black Power, per protestar contra la segregació de la seva comunitat als Estats Units.

Cinquanta anys després, la qüestió racial segueix sent rellevant i la campanya Black Lives Matter denuncia la brutalitat policial contra els negres.

En 2017, el mariscal de camp de l'equip Sant Francesc, Colin Kaepernick, es va inspirar en els dos velocistes i es va agenollar durant l'execució de l'himne que precedia als partits del Campionat de futbol americà.

La protesta s'ha estès al món dels esports, desencadenant la ira dels conservadors i del president republicà Donald Trump.

Kaepernick i Black Lives Matter "van ser despreciats de la mateixa manera que el moviment dels Black Panthers a finals de la dècada de 1960", va dir Susan Eckelmann Berghel, professora assistent a la Universitat de Tennessee / Chattanooga.

Dones alliberades?

El moviment d'emancipació de les dones va adquirir una nova dimensió en el 1968 quan centenars d'elles van protestar contra el concurs de Miss Amèrica a Atlantic City.

"Van posar a la taula una pregunta difícil: com s'han de tractar les dones? Aquest és un problema que encara avui existeix", afirma David Farber.

Al gener de 2017, centenars de milers de dones van protestar contra el president Trump després de la presa de possessió per denunciar les seves declaracions sexistes. A l'octubre, el moviment #MeToo va néixer com a conseqüència de l'escàndol de Harvey Weinstein, el cèlebre productor cinematogràfic acusat de múltiples violacions i abusos sexuals efectuats amb impunitat contra actrius.

L'any 2018 és també, com el 1968, el de les "promeses trencades d'una presidència liberal", assenyala Eckelmann Berghel.

Lyndon Johnson va llançar la guerra contra la pobresa i les injustícies racials però, sumit en el conflicte vietnamita, no va buscar un nou mandat en 1968. Llavors va ser elegit el republicà Richard Nixon sota promeses del retorn a la llei i l'ordre.

Barack Obama, el primer president negre en la història dels Estats Units, no va aconseguir construir una "societat post-racial". I així, l'efusiu multimilionari Donald Trump va guanyar, atraient a la "majoria silenciosa" que va triar a Nixon, segons David Farber.

"Trump va crear la seva pròpia versió del populisme conservador, com Nixon el 1968", diu. "Molts nord-americans volen ordre (...) i volen mantenir les antigues jerarquies", va concloure.