El president dels Estats Units, Donald Trump, ha accedit a mantenir les tropes nord-americanes a Síria una mica més, donant així marxa enrere en l'anunci que va fer dimarts sobre una imminent retirada. «No marxarem immediatament, però el president tampoc vol un compromís a llarg termini», va explicar un alt càrrec de l'Administració nord-americana. Segons la seva versió, Trump es va reunir dimarts amb el seu Consell de Seguretat Nacional per debatre aquest tema i els seus assessors el van convèncer que encara cal esperar per treure els militars nord-americans de Síria.
El director d'Intel·ligència Nacional, Dan Coats, va confirmar que el Govern ja ha pres una decisió sobre les tropes desplegades a Síria i va avançar que es donarà a conèixer aviat. La Casa Blanca va emetre un comunicat en el qual confirma que no hi haurà retirada immediata. «La missió militar per eradicar l'Estat Islàmic a Síria s'acosta a un ràpid final», tot i que encara no està completada perquè hi ha una «petita presència» de l'organització terrorista a territori sirià, va explicar.
«Seguirem consultant amb els nostres aliats i amics en relació a futurs plans. Esperem que els països de la regió i de fora de la regió, així com Nacions Unides, treballin per aconseguir la pau i garantir que l'Estat Islàmic no ressorgirà mai», va aclarir el Govern.
Trump va llançar la proposta dimarts durant una roda de premsa a la Casa Blanca després de reunir-se amb els líders d'Estònia, Letònia i Lituània. «Vull sortir. Vull portar les nostres tropes a casa», va dir. «Hem gastat 7 bilions de dòlars al Pròxim Orient en els últims set anys. No hem aconseguit res», va afegir.
No obstant això, al mateix temps l'enviat especial de la Casa Blanca per a la coalició internacional contra l'Estat Islàmic que lideren els Estats Units, Brett McGurk, va destacar en un fòrum de Washington que la missió a Síria no ha acabat. «I la completarem», va afirmar.
Els Estats Units van enviar centenars de militars a Síria en aquests anys però no per intervenir en operacions de combat, sinó per entrenar i assessorar les milícies locals que lluiten contra l'organització terrorista Estat Islàmic.
Diàleg entre Trump i Macron
En aquest sentit, els presidents dels Estats Units i França, Donald Trump i Emmanuel Macron, respectivament, van mantenir una conversa telefònica en què van advocar per mantenir els «esforços comuns» per combatre l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria. La Casa Blanca va informar en un comunicat que els dos dirigents van parlar del seu compromís per «garantir la derrota total» de l'Estat Islàmic, el que passa, segons l'Elisi, per mantenir les accions en el marc de la coalició internacional.
«Aquesta organització terrorista representa al mateix temps una amenaça per a l'estabilitat regional i per als nostres interessos de seguretat», va advertir la Presidència francesa en la seva nota, en la qual va instar a «prevenir qualsevol ressorgiment» de l'Estat Islàmic i avançar cap a una «transició política inclusiva» a Síria.
Trump i Macron també van aprofitar per parlar de la propera visita d'Estat que farà el president francès als Estats Units, prevista entre els dies 23 i 25 d'abril. Serà la primera visita d'Estat des que Trump va arribar a la Casa Blanca i, com a gest de deferència, Macron parlarà davant el Congrés nord-americà.
En un altre ordre de coses, els líders de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, Rússia, Vladímir Putin, i l'Iran, Hasan Rohani, van voler transmetre a Ankara un missatge d'optimisme respecte a Síria. En el comunicat final de la cimera, els tres mandataris es van comprometre a favor de la «sobirania, la independència, la unitat, la integritat territorial i el caràcter no sectari» del país en guerra. Els tres dirigents van posar somrients per a la foto a la capital turca, però l'absència d'anuncis significatius després de les seves converses, sis mesos després d'haver-se reunit a la ciutat russa de Sotxi, va donar a entendre que els acords a tres bandes, si avancen, ho fan a pas molt lent.
Si bé les zones de reducció d'hostilitats persisteixen -sense que hi hagi un sol signe del seu avanç, ja que Ghuta, per exemple, era una de les qüestions tractades-, el punt de màxim acord sorgit va ser una paraula: unitat. En aquesta línia, el missatge en acabar la cimera, que es va allargar dues hores, va emfatitzar que els tres mandataris «van expressar la seva total determinació de plantar cara a les agendes separatistes disposades a soscavar la sobirania i la integritat territorial de Síria, així com la seguretat nacional dels països veïns».
