11 de abril de 2018
11.04.2018

El TC avala l'educació segregada i que la religió sigui avaluable

L'alt tribunal desestima el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei Wert que va ser interposat pel PSOE. Prop de cent escoles d'Espanya segueixen el model d'educació diferenciada per sexes

11.04.2018 | 01:07
El TC ha desestimat el recurs contra la llei Wert.

El Ple del Tribunal Constitucional, per majoria de vuit vots, va acordar desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats contra la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). Entre altres preceptes, els socialistes recorrien els concerts a centres que separen als alumnes per sexe, religió avaluable o avançament dels itineraris formatius, falta de participació dels pares en els consells escolars o selecció d'alumnes per centres.

Els socialistes van presentar el recurs el març de 2014 i l'alt tribunal el va admetre a tràmit fa just quatre anys, el 10 d'abril d'aquell mateix any, juntament amb els presentats per Catalunya, Andalusia, Astúries i Canàries. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Alfredo Montoya, a més de desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Socialista del Congrés dels Diputats, inadmet la sol·licitud d'adhesió del Parlament de Navarra.

La resolució compta amb el vot concurrent de la vicepresidenta del Tribunal, Encarnación Roca, i han anunciat vot particular discrepant els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i la magistrada María Luisa Balaguer. El text íntegre de la sentència, així com els vots particulars, es faran públics una vegada es notifiquin a les parts, a les quals ahir se'ls va comunicar únicament la decisió.

El PSOE va argumentar en més de cent pàgines el seu rebuig a la llei Wert. En el seu text, afirmava que la Lomce permet una educació que «segrega per sexe» perquè blinda els concerts als centres d'educació diferenciada; i produeix una «reducció i desnaturalització» del dret de la participació de pares, alumnes i professors als centres escolars, recollit a l'article 27.7 de la Constitució.

Un altre dels motius d'inconstitucionalitat plantejats estava relacionat amb la implantació de dues assignatures -Religió i Valors Cívics- que es posen «al mateix nivell», malgrat tenir «arrels i continguts molt diferents». També consideraven que vulnerava la Constitució, la separació d'alumnes en itineraris com la Formació Professional Bàsica i els Programes de Millora de l'Aprenentatge.

Prop de cent col·legis segueixen actualment a Espanya el model d'educació diferenciada o segregada per sexes, la majoria d'ells d'inspiració cristiana o directament pertanyents a entitats vinculades a l'Església Catòlica, especialment l'Opus Dei. La decisió del Tribunal Constitucional d'avalar que els col·legis que segreguen per sexe els seus alumnes puguin percebre subvencions públiques torna a posar d'actualitat la controvèrsia sobre aquest tipus d'educació.

Les dades no oficials apunten que, del centenar de col·legis que aposten per aquest model educatiu a Espanya, 67 mantenen concerts amb les administracions. Un terç dels col·legis que imparteixen educació diferenciada pertanyen a Foment de Centres d'Ensenyament, una institució vinculada a l'Opus Dei, que té centres sobretot a Madrid (7), Comunitat Valenciana (6), a més de a Galícia i Andalusia (amb 4 a cadascuna d'aquestes comunitats); Aragó, Navarra, Astúries, Múrcia i Castella i Lleó (2) i un a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook