Vuit joves de la localitat navarresa d'Alsasua s'asseuran a partir de dilluns al banc dels acusats de l'Audiència Nacional per delictes de terrorisme. La Fiscalia demana per a ells un total de 375 anys de presó. Els fets van passar la nit del 15 d'octubre de 2016 durant les festes del poble. Els joves van barallar-se amb dos guàrdies civils fora de servei (i també es van veure implicades les seves dones) i, segons l'escrit de fiscalia, van colpejar "brutalment" els agents i els van insultar i amenaçar de mort. Les dues primeres detencions es van practicar aquella nit i la resta van arribar setmanes més tard. Tres dels joves (Adur R. P., Jokin U. G. i Ohian A. C.) porten més de 500 dies en presó preventiva. El judici arrenca dilluns a les dependències de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares i està previst que duri dues setmanes. La declaració dels acusats està prevista per a la primera sessió del judici.

El judici dels joves d'Alsasua arrencarà dilluns a l'Audiència Nacional. Els vuit joves estan acusats de delictes de lesions i amenaces de caràcter terrorista després d'una baralla de bar de matinada durant les festes, el 15 d'octubre de 2016, quan es van enfrontar a dos guàrdies civils (fora de servei) i les seves parelles.

Els vuit processats que s'enfronten a un total de 375 anys de presó. El fiscal José Perals va sol·licitar 62 anys i 6 mesos de presó per a un dels acusats i 50 anys de presó per a sis joves més implicats en la baralla. Per a una altra encausada, demana 12 anys i 6 mesos per amenaces terroristes.

Familiars, amics i veïns dels joves han organitzats des de llavors diversos actes de suport i per reivindicar la seva posada en llibertat. El darrer, una manifestació a Pamplona aquest dissabte.

Relat dels fets

Segons la Fiscalia, la nit dels fets el sergent i el tinent de la Guàrdia Civil -ambdós sense estar de servei- van entrar al bar juntament amb les seves parelles i van veure com un grup els assenyalava. Sobre les quatre de la matinada, un dels acusats va "increpar" un dels agents per ser al bar. En el seu escrit, diu que més persones es van sumar als retrets i que fins i tot els van amenaçar que els matarien si no marxaven.

En el relat dels fets, el fiscal assegura que es van veure rodejats per un grup de 25 persones que els insultaven i amenaçaven. Després, el tinent va començar a rebre cops per l'esquena. També assegura que no podien abandonar el bar perquè estaven envoltats de gent. Segons el ministeri públic, van rebre empentes, cops de peu i cops de puny i es van veure enmig d'un "passadís" d'unes 25 persones que els propinaven "agressions de tot tipus". Els cops van continuar fora del bar, segons el fiscal, on tots dos van ser "agredits amb brutalitat" fins que, un d'ells, va caure també a terra.

Aquella nit, la Guàrdia Civil ja va practicar les dues primeres detencions, enmig d'un ambient de "tensió", recull el fiscal. Les darrers van arribar un mes més tard dels fets.

Lesions i seqüeles psíquiques

Com a conseqüència de la baralla, el tinent va patir contusions múltiples i es va trencar el turmell dret, també va rebre punts a un llavi i va rebre l'alta el 17 d'octubre. En el cas del sergent, va patir policontusions i erosions a diversos punts i hematomes. Segons l'escrit, va necessitar 53 dies per curar-se.

La xicota d'un d'ells (que viu a Alsasuia i hi té la família) assegura patir ansietat i més perquè, segons el fiscal, la seva família rep insults i amenaces. L'altra dona, va trigar 60 dies a recuperar-se i també està sota tractament psicològic.

Per això, sol·licita una indemnització de 9.200 euros per al tinent i de 3.700 per al sergent. Per a una de les dones, demana 6.100 euros per lesions i 10.000 euros per les seqüeles i danys morals i per a l'altra 6.100 euros en matèria de responsabilitat civil i 6.000 euros per danys morals derivats de l'agressió.Campanyes per "expulsar" la Guàrdia Civil del poble

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia es remunta a la dècada dels 90 per justificar que s'ha imbuït en un sector de la població navarresa "un sentiment d'odi" cap a la Guàrdia Civil, que va ser liderat pel Moviment d'Alliberament Nacional Basc, impulsat des dels seus inicis per l'organització ETA i que, segons el ministeri públic, ha continuat "fins als nostres dies".

En el seu escrit, la Fiscalia diu que a finals dels 90 va néixer una campanya sota el nom 'Alde Hemendik' (Que se'n vagin) que considera que va aconseguir dinamitzar "el major nombre de persones, moviments i plataformes populars de l'entorn 'abertzale'. Novament, enllaça les connexions que tindrien aquest tipus de campanyes amb atemptats de la banda terrorista ETA contra membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

El fiscal, a més, assenyala que en aquests anys (1999-2008) s'han produït a Alsasua un centenar de sabotatges, talls de carreteres mitjançant barricades o llançament de 'còctels-molotov' contra agents.

Tot i el fi definitiu de l'activitat armada per part d'ETA l'octubre de 2011, el ministeri públic creu que els moviments abertzales continuen "a la pràctica amb les mateixes reivindicacions que ETA", entre les quals hi hauria "l'expulsió" del País Basc i Navarra dels policies espanyols. Acusa aquests moviments de generar "un clima de por i rebuig" entre els ciutadans, instant-los "de manera indirecta" a no establir vincles afectius o amistat o, fins i tot, "cortesia" amb membres de la Guàrdia Civil, en un intent de, segons el fiscal, "aïllar-los socialment". En l'escrit, a més, apunta que les accions d'aquests grups han anat en augment des de la desaparició d'ETA.

El fiscal també emmarca els fets ocorreguts la nit d'octubre de 2015 en una campanya nascuda a Alsasua a partir del 2012, sota el nom de 'Moviment Ospa', que seguia buscant el mateix objectiu de "d'expulsar els agents del poble" i enumera diferents mobilitzacions que s'han produït en els anys anteriors al municipi navarrès en els quals haurien participat els joves implicats, posteriorment, en la baralla.