«Un atac perfectament executat, el de la nit. Gràcies a França i al Regne Unit per la seva sabiduria i pel poder dels seus excel·lents exèrcits. No es podia obtenir millor resultat. Missió complerta». Així s'expressava via Twitter el president d'Estats Units, Donald Trump, després d'ordenar i executar ahir un atac militar contra les «capacitats d'armes químiques» de l'exèrcit de Síria en col·laboració amb França i el Regne Unit i arran d'un atac químic el 7 d'abril a Duma, una localitat a prop de Damasc. L'operació es dona per acabada, però adverteixen que estan preparats si no s'abandonen les armes químiques.
De la mà del president francès Emmanuel Macron i la primera ministra britànica Theresa May, Trump ha liderat l'ofensiva més contundent contra objectius del règim de Bashar al-Assad des que va començar la guerra de Síria, dirigida contra el seu suposat programa d'armes químiques.
El mandatari, en un discurs televisat des de la Casa Blanca, informava que «fa uns moments, he ordenat les Forces Armades d'Estats Units llançar diversos atacs de precisió contra objectius relacionats amb les capacitats d'armes químiques del dictador sirià, Bashar al-Assad»
Una operació combinada amb les Forces Armades de França i Regne Unit que van confirmar ahir l'operació i es van felicitar de l'«exitosa coordinació».
«Estem preparats per mantenir aquesta resposta fins que el règim deixi d'utilitzar armes químiques», va assegurar Trump. D'acord amb les seves declaracions, la decisió per part del seu Govern té com a objectiu dissuadir el Govern sirià de tornar a dur a terme atacs.«Aquestes no són les accions d'un home. Són els crims d'un monstre», va assegurar Trump, fent referència a Al-Assad.
La ministra britànica Theresa May i el president francès Emmanuel Macron van parlar després. «No es tracta d'intervenir en una guerra civil» sinó d'«un atac limitat i específic»,va argumentar la ministra britànica, focus de crítiques a nivell intern per actuar sense el suport previ de la Cambra dels Comuns.
Tant May com Macron van insistir que no es pot tolerar que Al-Assad segueixi utilitzant armament químic, tenint en compte que, com va assenyalar el mandatari gal, representa un «perill» no només per al poble sirià, sinó també per a la «seguretat col·lectiva. Per a Macron, s'ha superat «la línia vermella». Un informe d'Intel·ligència revela que «sense cap dubte» desenes de civils van ser gasejats i sosté que el règim manté un programa químic «clandestí» tot i que el 2013 es va comprometre a destruir tot el seu arsenal.
L'objectiu principal ha estat un centre d'investigació científic a l'àrea metropolitana de Damasc considerat pels experts com a clau per al desenvolupament, producció i proves d'armament químic.
Al-Assad ha respost que han decidit llançar l'atac perquè «han perdut el control i la credibilitat davant els seus propis pobles i el món» després de «donar suport al terrorisme» a Síria.
A nivell europeu, la majoria de líders han vist l'atac com un mal menor. La dirigent alemanya, Angela Merkel o el president espanyol Mariano Rajoy han donat suport a un acció «legítima i proporcionada».
Les reaccions han estat diverses. Dirigents llatinoamericans han cridat al diàleg. Xina ha questionat la intervenció per no tenir aval de l'ONU, mentre Jordània, tradicional aliat d'Estats Units, ha advertit que «la violència només porta més violència».
