Votació dura, la d'ahir, a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE, de les sigles en anglès), per al diputat del PDeCAT al Congrés per Girona Jordi Xuclà. Per 123 vots a favor, nou en contra i 10 abstencions, el ple -integrat per 324 parlamentaris de 47 estats- va aprovar una resolució que l'emplaça a abandonar la institució, de la qual forma part des de l'any 2008 i, des del 2014, en condició de president de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE, acrònim en la llengua de Shakespeare). L'assemblea reprova a Xuclà una suposada vulneració de l'article 13 del codi de conducta de la PACE, en tant que màxim responsable de la missió encarregada d'observar les eleccions parlamentàries a l'Azerbaidjan de l'any 2015. Diu l'article que «els membres [de la PACE] haurien d'utilitzar la informació amb discreció, i en particular no haurien de fer un ús particular de la informació obtinguda confidencialment en el desenvolupament de les seves tasques». Tot per un esborrany.

L'assumpte aflora el desembre de 2017, amb la publicació de l'informe El pantà europeu. Diplomàcia del caviar (II) -elaborat per l'European Stability Initiative, «el think tank del Sud-est d'Europa» amb seus a Berlín, Brussel·les i Istambul- que denuncia «corrupció en el Consell d'Europa» a partir del comportament de diversos polítics amb vinculació amb l'Azerbaidjan -es fixa sobretot en dos: l'italià Paolo Volontè i el senador valencià Pedro Agramunt (PP), als quals acusa de plegar-se als interessos del Govern àzeri a canvi d'acceptar regals i, fins i tot, en el cas del segon, serveis de prostitutes. Aquest informe va motivar l'obertura d'una investigació al si del Consell d'Europa -a càrrec d'una comissió independent- sobre la feina dels observadors enviats a les eleccions de l'Azerbaidjan. Agramunt n'era un; Xuclà, el president de la legació.

En les conclusions d'aquest nou document, que es va fer públic el 15 d'abril passat, s'afirma que existeix la «forta sospita» que Pedro Agramunt va «ser part d'una activitat de natura corrupta», juntament amb Volontè i dos representants més de la PACE. A Xuclà, en canvi, li imputen «un comportament inapropiat» per haver «produït un esborrany» sobre les garanties del procés electoral «en circumstàncies sospitoses», sense debatre'l amb la resta de membres de la missió, extrems que el diputat nega a Diari de Girona. La vigília de les eleccions, celebrades el 2 de novembre de 2015, Xuclà va escriure l'esborrany mig en anglès, mig en català, i va enviar-lo a una assessora del PDeCAT angloparlant perquè el revisés i traduís les parts que calgués. I això, diu la investigació, és susceptible de vulneració del codi de conducta dels parlamentaris del Consell d'Europa. La versió de diversos testimonis apuntaria que el document de Xuclà «va ser preparat per tercers [afins al govern d'Azerbaidjan]». Però el desembre passat, davant la comissió, Xuclà va aportar correus que proven que el document va ser escrit per ell i traduït a Espanya; la col·laboradora va confirmar la versió, que la investigació dona per bona.

El diputat té la «consciència tranquil·la», recorda que la votació d'ahir «no és vinculant» i se sotmet al Comitè de Reglament, que decidirà si li imposa alguna sanció, però que no pot expulsar-lo de la institució. La votació d'ahir l'atribueix a una «revenja» per part de parlamentaris ucraïnesos: Xuclà va advertir d'irregularitats en comicis d'aquell país.