ETA ha comunicat per carta als agents polítics i socials que «tanca el seu cicle històric de 60 anys» i desmantella totes les seves «estructures». El text, datat el 16 d'abril, i remès abans de conèixer-se que a principis de maig procediria a la seva dissolució, fa una crida a la «responsabilitat de tots» davant la seva desaparició i reconeix «el patiment generat» com a conseqüència de la seva lluita. En l'escrit, la banda informa que ha conclòs el seu debat intern sobre el seu futur, i «dona per finalitzat el seu cicle històric i la seva funció, donant final al seu recorregut».

En aquest sentit, la banda anuncia que ha «desfet totalment totes les seves estructures i dona per acabada la seva activitat política». D'aquesta manera, assenyala que la seva pretensió era «portar fins al final el procés que va començar el 2010», en al·lusió a l'any en què van acabar els seus atemptats.

En el text, ETA es refereix a la Conferència d'Aiete del 17 d'octubre de 2011, que es va celebrar tres dies abans de l'anunci per part de la banda de la fi de la seva activitat armada, per apuntar que «va ser l'intent d'oferir un final ordenat, raonable i constructiu», però «no va tenir recorregut», quelcom del que culpa els Estats de França i Espanya.

No obstant això, assegura que, malgrat això, la banda «va decidir seguir endavant, més enllà d'Aiete i d'un hipotètic procés de negociació, Euskal Herria va ser el punt de partida i l'objectiu de tota la seva activitat». D'aquesta manera, assegura que «va complir els compromisos presos fins llavors i va adquirir nous compromisos», com el del seu desarmament, «deixant en mans de la societat civil la responsabilitat» d'aquest procés.

«Aportació a la pau»

El document afirma que ETA vol, així, «fer una aportació en el camí cap a la consecució de la pau i la llibertat a Euskal Herria». «En efecte, ETA amb les decisions d'aquests últims anys, ha apostat, amb valentia i responsabilitat, per sacsejar la situació de les últimes dècades i per la construcció del futur des d'un punt de partida nou», indica.

La banda assevera que «aquesta decisió tanca el cicle històric de 60 anys d'ETA», però considera que «no supera, en canvi, el conflicte que Euskal Herria manté amb Espanya i amb França». «El conflicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recorregut d'ETA», afegeix el text.

L'organització terrorista apunta que, «al llarg dels anys, s'han fet nombrosos esforços per canalitzar per vies racionals el conflicte polític», com «sessions formals de negociació, converses secretes i innombrables propostes». «No hem estat capaços d'arribar a acords, ni entre ETA i el Govern, ni entre els agents bascos. És una responsabilitat compartida i ETA assumeix la part que li correspon», manifesta l'escrit. La banda creu que hi ha hagut «falta de voluntat per solucionar el conflicte i les oportunitats perdudes, entre d'altres, han provocat l'allargament del conflicte i han multiplicat el patiment de les diferents parts».

En tot cas, ETA «reconeix el patiment generat com a conseqüència de la seva lluita». A més, assegura que el País Basc «està ara davant una nova oportunitat per tancar definitivament el cicle de conflicte i construir el seu futur entre tots». «No repetim els errors, no deixem que els problemes es podreixin. Això no seria més que font de nous problemes», adverteix.

Segons el seu parer, «anys de confrontació han deixat ferides profundes i cal curar-les adequadament», ja que «algunes encara estan sagnant perquè el patiment no és cosa del passat».