La coordinadora executiva d'ONU Dones Contra l'Assetjament Sexual, Purna Sen, va advertir que sentències com la dictada a Espanya en el cas de La Manada «subestimen la gravetat» del delicte i suposen un incompliment de les «obligacions clares» que hi ha perquè es respectin els drets de les dones. Purna Sen va fer referència a Espanya entre els països on en els quals «les dones han pres els carrers, clamant contra la violència a la qual s'enfronten i marxant en solidaritat amb les seves germanes».

La representant de l'ONU va recordar que la violència sexual és un fenomen «global» respecte el que «cap organització o país és immune». «Massa dones senten que ningú les escolta, que ningú les creu o es preocupa per elles. Aplaudeixo les dones que han estat tan valentes per parlar, malgrat els riscos», va destacar.

Paral·lelament, la comissària europea de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Vera Jourová, va assegurar en un debat amb eurodiputats que confia que la justícia espanyola pugui resoldre de manera «ràpida i justa» el cas de La Manada, tot i que a alhora entén que «és un cas que es recorrerà» i per tant va dir que no podia fer molts comentaris sobre aquest procés judicial.

«Espero que el tribunal espanyol resolgui amb diligència i eficàcia el cas quan es presenti un recurs. Quan hi ha tribunals que no interpreten la llei correctament, llavors no interpreten bé el que és la violació», va afirmar Jourová.

En un altre ordre de coses, més de 1.800 psicòlegs i psiquiatres han subscrit una carta oberta dirigida al Ministeri de Justícia, i difosa per xarxes socials, en què manifesten el seu «profund i enèrgic» rebuig a la sentència de La Manada, que atribueixen a la cultura del patriarcat, i demanen formació i educació en matèria de gènere.

«Segons la Teoria Polivagal de Porges, davant d'una situació d'amenaça de mort, lesió greu o violència sexual, és comú una resposta d'immobilització quan no és possible fugir ni escapar», expliquen, per després relatar amb termes científics la reacció de l'organisme davant d'aquestes situacions. Es tracta, segons assenyalen, d'una forma ràpida de reacció del sistema nerviós per intentar sobreviure i minimitzar l'impacte del succés amenaçador quan no és possible fugir ni escapar.

«Capacitat anul·lada»

«Per tant, en una situació així, no té sentit plantejar la qüestió del consentiment o la resistència, ja que aquesta capacitat estarà anul·lada donada la magnitud de l'amenaça», descriuen, tot afegint que aquesta teoria ha estat demostrada científicament i avalada per professionals especialistes en trauma i d'alt prestigi a nivell internacional.

Per part seva, la regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de València, Isabel Lozano (Compromís) es va unir a la iniciativa posada en marxa a Twitter #Cuentalo denunciant que a la seva infància va patir abusos sexuals per un part d'un professor d'arts marcials. La seva companya en la coalició, la diputada de les Corts Valencianes Marian Campello, va revelar, per la seva banda, que durant una entrevista de feina un coordinador va intentar abusar d'ella.

Lozano va revelar que amb 10 anys va patir abusos sexuals per part del seu professor d'arts marcials durant les classes i va destacar que «sembla que hi havia altres casos, però ningú va denunciar».