ETA ha declarat al llarg de la seva història, des del seu naixement el 1959, tretze treves, vuit d'elles totals i cinc parcials, fins que el 20 d'octubre de 2011 va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. La primera treva de la banda va ser al febrer de 1981, quan ETA politicomilitar va anunciar un alto el foc que es va allargar fins a l'agost de 1982. Posteriorment, el 28 de gener de 1988, uns dies després que se signés el Pacte d'Ajuria Enea, va anunciar un cessament de les seves activitats durant 60 dies.
El 8 de gener de 1989, ETA va informar d'una treva de dos setmanes i, en aquest marc, es va produir l'inici de les converses oficials d'Alger, entre la banda i el Govern de Felipe González. Aquesta treva va ser prorrogada en dues ocasions més fins que finalment van fracassar les converses i ETA va posar fi a la mateixa a l'abril d'aquell any.
Posteriorment, al juny de 1992, després de la caiguda de la cúpula d'ETA a Bidart (França), la banda va oferir una nova treva de 60 dies que no es va arribar a fer efectiva. El 23 de juny de 1996 va anunciar una treva d'una setmana, tot i que va mantenir segrestat el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara.
El 16 de setembre de 1998, ETA va decretar un alto el foc «total i indefinit» que va entrar en vigor l'endemà i que es va convertir en el més llarg decretat per la banda, i que va venir precedit de la signatura quatre dies abans de la Declaració de Lizarra, subscrita entre d'altres per PNB, HB, EA i IU, a més de per organitzacions socials i sindicals. La mateixa proposava com a mètode per a la resolució del conflicte «un procés de diàleg i negociació obert sense exclusions respecte els agents implicats i amb la intervenció de la societat basca en el seu conjunt». Durant aquesta treva, el Govern de José María Aznar va mantenir reunions amb ETA a Suïssa i ETA va anunciar que trencava la mateixa el 28 de novembre del 1999.
El 22 de març de 2006, ETA va fer pública la seva decisió de declarar «un alto el foc permanent» a partir del 24 de març amb l'objectiu d'«impulsar un procés democràtic a Euskal Herria» i, a partir d'aquell moment, es va obrir un procés de negociació amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, però tot es va frustrar amb l'atemptat d'ETA a la T4 de l'aeroport de Barajas del 30 de desembre de 2006, i el 6 de juny comunicava la fi de l'alto el foc.
El final definitiu d'ETA va començar el 10 de gener de 2011 quan va declarar un alto el foc «permanent i de caràcter general», que podria ser verificat per la comunitat internacional, i uns mesos més tard, el 20 d'octubre d'aquella ny, tres dies després de la Conferència d'Aiete, l'organització va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. A més, ETA també ha decretat algunes treves de caràcter parcial com la del 18 de febrer de 2004, quan va declarar una treva únicament a Catalunya.
