El líder socialista, Pedro Sánchez, és a partir d'aquest divendres el nou president espanyol. Derrotat en les dues darreres eleccions i expulsat pel seu propi partit el 2016, Pedro Sánchez s'ha convertit en el segon president socialista de la història de la democràcia i el primer en arribar a la Moncloa a través d'una moció de censura. El 2015, Sánchez va protagonitzar el famós 'no és no' a Rajoy i ara, dos anys més tard, ha aconseguit tombar-lo. La relació de Sánchez i el PSOE ha esta tensa en els darrers anys i l'enrocament en el 'no' a Rajoy li va costar la direcció del partit i també l'escó. Ara bé, el 2017 va retornar i va aconseguir imposar-se a la seva adversària política, Susana Díaz, en unes primàries. Per concorre-hi, va impulsar una campanya de 'crowfunding' per recollir fons. Un any més tard, retornarà al Congrés però no ho farà com a diputat de l'oposició sinó com a president del govern espanyol.

Amb 46 anys, va iniciar la seva carrera política com a regidor socialista a Madrid del 2004 al 2009. Llavors, ja va ser designat diputat i aquí es va catapultar el seu ascens dins el PSOE.

A les eleccions del 2015, i ocupant la secretaria general del PSOE, va concórrer per primera vegada com a candidat socialista a unes eleccions generals. Va obtenir 90 diputats i va quedar com a segona força més votada, després del PP. Sánchez va intentar formar govern amb les noves formacions emergents de Podem i Ciutadans però no se'n va sortir. Això va desembocar en uns nous comicis davant la impossibilitat que ningú formés govern.

El 'no és no' el deixa fora del PSOE i del Congrés

En la repetició de les eleccions del juny del 2016, Sánchez va obtenir el resultat més baix de la història del PSOE. Sánchez s'havia enrocat en el famós 'no és no' a la investidura de Rajoy, una posició que generava discrepàncies dins del partit. El PSOE va patir una greu crisi i una rebel·lió interna -liderada a l'ombra per l'andalusa Susana Díaz- i Sánchez va acabar defenestrat del comitè federal.

Sánchez va dimitir l'1 d'octubre com a secretari general del PSOE després que la seva proposta per fer un congrés extraordinari i primàries fos derrotada en el comitè federal en una votació molt ajustada i a mà alçada. El PSOE va optar per crear una gestora fins a la celebració d'unes primàries.

Sense Sánchez, el PSOE es va abstenir i va permetre desencallar la legislatura i fer a Mariano Rajoy president en minoria. Va ser en aquest context, i després d'haver-se cremat mantenint el 'no', que Sánchez va renunciar al seu escó de diputat com a protesta pel fet que el PSOE havia permès la investidura de Rajoy.

Retorna per disputar la direcció a Díaz

Sánchez, lluny d'arronsar-se després del missatge enviat pels barons regionals, va optar a la reelecció a les primàries de maig de 2017. Per concorre-hi, va impulsar una campanya de 'crowfunding' per recollir fons. L'ambient era tan tens que, fins i tot, la gestora el va acusar de finançament il·legal.

Sánchez es va enfrontar a les primàries a la presidenta andalusa, Susana Díaz, i l'exlehendakari Patxi López. Amb la campanya de 'crowfunding', Sánchez va recollir més fons que els seus contrincants: 130.000 euros davant els 100.000 de Díaz i els 25.000 de López.

El secretari general del PSOE va recuperar el timó de la direcció a les primàries, enduent-se la victòria a totes les comunitats autònomes a excepció d'Euskadi i Andalusia. Sánchez va recuperar la secretaria general amb més del 50% dels vots. La candidatura de Díaz es va endur el 40% dels vots i López el 10%.

Des de llavors, ha portat les regnes del PSOE però sense trepitjar el Congrés, designant a Margarita Robles com a portaveu parlamentària. Això li ha dificultat, en ocasions, ocupar espai polític. Amb la sentència de la Gürtel i la moció de censura, Sánchez ha tornat a la primera línia de la política espanyola, convertint-se en el primer president que arriba a la Moncloa a través d'una moció de censura.

Sánchez, amb 85 diputats, assegura que governarà únicament amb les sigles del PSOE i que teixirà acords. Es compromet a convocar eleccions anticipades i a consensuar la data amb els partits que li donen suport. Els vots de Podem, PNB, PDeCAT, ERC, Bildu, Compromís i Nueva Canària l'han fet president i han tombat Rajoy.