04 de juny de 2018
04.06.2018

El Govern del PP marxa sense publicar al BOE el patrimoni dels ministres i alts càrrecs

L'última vegada va ser l'any 2014 i aquesta legislatura no arribat a aprovar el reglament per adaptar-se a la Llei de 2015 sobre alts càrrecs

04.06.2018 | 17:14
El Govern del PP marxa sense publicar al BOE el patrimoni dels ministres i alts càrrecs

El PP abandonarà el govern d'Espanya sense haver publicat en el Butlletí Oficial de l'Estrada (BOE) el patrimoni del president i dels ministres i alts càrrecs en el moment del seu nomenament. L'última vegada que es va fer va ser en 2014, i en aquests últims dos anys l'Executiu del PP no ha aprovat el reglament necessari per adaptar-se a la llei de 2015 reguladora de l'exercici de l'alt càrrec.

Va ser una llei del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que regula els conflictes d'interessos dels membres del Govern i els Alts Càrrecs de l'Administració General de l'Estat, la que va implantar el 2006 l'obligació de publicar en el BOE aquestes declaracions de béns dels membres de l'Executiu.

Els alts càrrecs han de presentar una declaració de béns i patrimoni en els tres mesos següents a la seva presa de possessió i es va afegir que, abans de finals de setembre, havien de publicar-se en el BOE les dels ministres i secretaris d'Estat nomenats o cessats entre l'1 de juliol de l'any anterior i el 30 de juny del present.

Amb la Llei de Transparència, l'Executiu del PP va ampliar el llistat de càrrecs que han de publicar les declaracions de béns, incloent a ambaixadors, sotssecretaris i uns altres. Així es va fer al setembre de 2014, l'última vegada que es va complir amb aquest tràmit.

I és que la Llei de 2015 reguladora de l'exercici de l'Alt Càrrec va derogar el decret que fixava al setembre el moment de la publicació en el BOE i va deixar tot pendent d'un reglament que mai va arribar a veure la llum.

Per tant, el Govern de Rajoy que va prendre possessió el 4 de novembre de 2016 mai va arribar a fer públic el seu patrimoni en el moment de ser nomenats i tot apunta al fet que tampoc es veuran les del seu cessament. Sí són públiques les declaracions de béns i activitats dels ministres que alhora són diputats, que no són tots.

El gener passat, En Comú Podem va demanar explicacions al Govern per no haver aprovat aquest reglament: "No ha trobat un moment en 15 mesos per fer-ho? -preguntava el portaveu adjunt de la confluència catalana d'Units Podem, Josep Vendrell-. Considera que la transparència, especialment en la regulació dels conflictes d'interessos, és un tema menor que pot ser posposat durant 15 mesos?".

En la seva resposta, recollida per Europa Press, el Govern va assegurar no tenir "la més mínima intenció d'incomplir o retardar" cap dels preceptes de la llei de 2015 que precisament tenia per objecte "millorar la credibilitat en els alts càrrecs i lluitar contra tota actuació corrupta o contrària als valors d'ètica pública".

Però Moncloa va insistir en la necessitat d'esperar a aquest desenvolupament reglamentari pendent per definir exactament què és el que es publica en el BOE, ja que no es poden publicar les declaracions de patrimoni completes. Al seu judici, es tracta de buscar "una declaració comprensiva de la situació patrimonial dels alts càrrecs, ometent-se aquelles dades referents a la seva localització i salvaguardant la privadesa i seguretat dels seus titulars".

Mentrestant, la custòdia de les declaracions de béns i activitats segueix en mans del Ministeri d'Hisenda, l'Oficina de la qual de Conflictes d'Interessos té encarregada la vigilància de les incompatibilitats.

Precisament, el Tribunal de Comptes va revelar en un informe referit al període 2012-2014 que aquesta Oficina no verifica les declaracions dels alts càrrecs, ni tampoc cerca possibles omissions, i que en aquest període només va sol·licitar aclariments sobre activitats prèviament declarades o sobre notícies que apareixien en la premsa.

En concret, el Tribunal criticava que l'esmentada Oficina "es va limitar" a gestionar els registres de béns i activitats dels alts càrrecs, però "no va desenvolupar les facultats que li atribueix la llei per verificar i investigar" la informació declarada.

Quan es va conèixer aquest informe, el novembre passat, tant el PSOE com Units Podem van plantejar propostes de resolució demanant que l'Oficina de Conflictes d'Interessos exerceixi un major control de la veracitat de les declaracions de béns i interessos dels alts càrrecs.

En concret, els socialistes plantejaven que es realitzin comprovacions de les declaracions dels alts càrrecs contrastant-les amb les antigues, i que se'ls requereixi a esmenar defectes o omissions sota amenaça d'obrir un procediment sancionador. Units Podem suggeria "desenvolupar totes les facultats" que permet la llei per "verificar i investigar les dades declarades".

Fins i tot el PP va reconèixer en una altra resolució que la situació havia de millorar en incidir "especialment" en la conveniència de realitzar "comprovacions periòdiques i aleatòries" per poder verificar les dades declarades pels alts càrrecs. El seu text va ser l'únic que es va aprovar, ja que la seva majoria en la Comissió Mixta va poder derrotar les demandes de l'oposició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema