En els inicis de la legislatura autonòmica, amb el PP a l'oposició per primera vegada en 20 anys, la direcció que comandava Isabel Bonig va donar per fet que la corrupció ja no tornaria a passar factura a les seves expectatives electorals. Va concloure que els valencians ja havien apartat el PP del Consell, les responsabilitats polítiques quedaven satisfetes i la corrupció, amortitzada. Quan va ser escollida presidenta, Bonig va demanar perdó i va dir que era l'última vegada que ho feia. Fa uns dies, després de la detenció d'Eduardo Zaplana, va tornar a insistir que el PPCV ja havia assumit la seva responsabilitat.

Però l'agenda judicial es nega a anar-se'n i cíclicament reapareix amb duresa per tallar de soca-rel qualsevol aspiració de l'encara partit majoritari a la Comunitat Valenciana de presentar-se sense casos de corrupció vinculats a les seves sigles a les autonòmiques i municipals de maig de 2019.

El cop dels darrers dies ha estat duríssim. La caiguda de Zaplana, indemne des que fa gairebé tres dècades es van arxivar unes gravacions molt comprometedores en què assegurava que necessitava molts diners per viure, ha commocionat un partit en què es nota el tedi i el cansament per no poder apartar la corrupció de l'agenda.

Una agenda judicial que és realment diabòlica. De l'anàlisi de la situació judicial que afecta la gestió dels 20 anys de govern PP es pot concloure que és molt més el que queda per dirimir-se als tribunals que els casos que ja tenen condemna en ferm i per tant formarien part del passat. Segons el recompte realitzat, els set detinguts en l'operació Erial (entre ells Zaplana) més els altres tres investigats eleven a 420 els implicats a diferents processos judicials relacionats amb càrrecs populars valencians.

De la vintena de casos en què estan immersos dirigents dels antics governs de Zaplana i Camps, només dos tenen sentència ferma: el cas Blasco, que va acabar amb el set vegades conseller a la presó, i el dels contractes de Fitur, que ha portat a la presó l'exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Milagrosa Martínez.

Però les pàgines de tribunals no deixaran d'incloure les sigles del PP en anys. Falta per conèixer les sentències pel presumpte finançament il·legal del PPCV, que l'exsecretari general Ricardo Costa va admetre durant el judici celebrat a l'Audiència Nacional al costat de nou empresaris que també es van declarar culpables.

Dels grans esdeveniments de l'era popular està gairebé tot per decidir. Només les irregularitats comeses en l'organització de la visita del Papa de 2006 i els contractes amb la Gürtel de les pantalles de l'esdeveniment sumen 23 investigats, entre ells l'expresident Francisco Camps i l'exvicepresident Juan Cotino.

Entre condemnats, empresonats o imputats hi ha tres presidents (Camps, Zaplana i Olivas), tres exvicepresidents (Cotino, Vicente Rambla i Víctor Campos) i 11 consellers (Milagrosa Martínez, Rafael Blasco, Serafín Castellano, Luis Fernando Cartagena, José Joaquín Ripoll, Lola Johnson, Mario Flores, Luis Rosado, Manuel Cervera, Alicia de Miguel i Mari Ángeles Ramon-Llin). A més de tres expresidents de diputació, Alfonso Rus, Carlos Fabra i Ripoll.

Grans esdeveniments

La celebració de la Fórmula 1 també ha deixat una tirallonga d'investigats, quatre per la construcció del circuit i 14 per la compra de l'endeutada Valmor. En els dos casos també apareix l'expresident Camps, que continua defensant l'honradesa del seu llegat com a cap del Consell.

Pendent de sentència hi ha també el cas Emarsa, amb 24 processats pel saqueig de 23 milions d'euros de l'antiga depuradora de Pinedo. Onze dels acusats van confessar els delictes.

El cas Blasco, pel qual l'exconseller va acabar a la presó pel saqueig de les ajudes de cooperació a Nicaragua, encara té dues peces més per jutjar i instruir, entre elles la que investiga les ajudes destinades a l'hospital a Haití que no es va construir o els ajuts per tractar dones amb sida a l'Àfrica. Hi ha 24 imputats. Alguns més, 27, apareixen a la peça principal i les separades del cas Avialsa, pel qual va ser detingut fa tres anys l'exconseller i delegat del Govern Serafín Castellano, que també va tenir carteres tant amb Zaplana com amb Camps.

Nombrosos casos pendents

Pendents de judici hi ha també altres casos amb càrrecs investigats vinculats a la gestió dels anys del PP. Un d'ells és el de les irregularitats de l'IVAM en els deu anys en què va estar al capdavant Consuelo Ciscar, que ja suma 16 persones investigades. El cas Palau, que va portar a la detenció de l'antiga intendent, Helga Schmidt, jutjarà a partir de gener cinc acusats.

A més, al març de 2017 la policia va arrestar l'exgerent de l'hospital General de València Sergio Blasco, nebot de l'exconseller, juntament amb vuit persones més a l'anomenada operació Osvaldos.

També hi ha una peça oberta pel forat milionari a l'antiga RTVV. En el cas dels contractes de la Generalitat amb Gürtel hi ha tres exconsellers de Sanitat implicats, Alicia de Miguel, Luis Rosado i Manuel Cervera, al costat dels caps de la trama, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, ja empresonats per la sentència de Fitur.

En el cas Brugal, relacionat amb irregularitats en les adjudicacions de contractes d'escombraries i que de moment se circumscriu a la província d'Alacant, hi ha 35 processats o investigats. Entre ells, l'expresident de la diputació José Joaquín Ripoll, mà dreta de Zaplana durant anys. A Alacant també va ser condemnat l'exalcalde de Torrevella i diputat Pedro Hernández Mateo. Un panorama suficient per deixar sense força un partit que en tot cas insisteix que està net i ha deixat enrere la corrupció.