«La caiguda de Rajoy no s'explica només pel cas Gürtel, fa dos anys i mig que estem en paràlisi política»

Ha estat una experiència històrica que no havíem conegut en els 40 anys de democràcia, i tampoc havia estat prevista pels que vàrem redactar la Constitució: és la primera moció de censura que té èxit, i a més no és de substitució d'una força política consistent per una altra de les mateixes característiques, sinó per un conjunt de partits que no coincideixen pràcticament en res. Aquesta moció de censura contra Rajoy s'explica per la corrupció, per Catalunya i la situació social, perquè quan l'economia es comença a recuperar, els grups que han estat marginats per la crisi comencen a fer aflorar les seves reivindicacions, com les dones, els pensionistes, les forces de seguretat, els funcionaris... Sempre he dit que aquesta legislatura es va iniciar malament, que governar amb 137 escons era un esforç gairebé inútil, perquè no seria possible fer les reformes de fons que Espanya necessitava. Amb la nova configuració, tractar aquests problemes serà encara més complicat.

A quines qüestions es refereix, al marge del problema català?

Ara cal tractar tres problemes: el deute públic, que és molt preocupant; l'atur, que segueix sent molt important, i el problema de la desigualtat, perquè els salaris han perdut poder adquisitiu i les pensions el perdran. Són problemes que necessitarien un govern de coalició, com un govern de concentració nacional. Tot el contrari a l'actual mapa, on ens trobem una enorme fragmentació al Parlament, però també dins dels propis blocs. I estem en un moment en què aquestes diferències cal fer-les aflorar amb urgència perquè estem davant d'un panorama electoral: Andalusia, probablement a Catalunya quan els convingui als separatistes, europees, autonòmiques i municipals.

Va imaginar en algun moment que el mandat de Rajoy acabaria amb una moció de censura?

La caiguda de Rajoy no s'explica només per la sentència de la Gürtel, sinó que fa dos anys i mig que estem en una certa paràlisi política. Aquest govern ha fet molt poques coses, molt poca política, i el tema de Catalunya es va enverinar des que vam ser incapaços de frenar el referèndum de 2014. Hi havia una sensació que la legislatura estava morta. La sentència ha estat la metxa que ha encès el polvorí, però el polvorí ja existia.

Vostè era partidari d'arribar a que es votés la moció de censura, un cop es coneixia la postura de tots els partits, o advocava per la dimissió per allargar el procés de Rajoy al govern?

Hi havia tres escenaris. Que la moció no prosperés, quelcom que no hagués garantit l'estabilitat del govern, perquè després de la sentència de la Gürtel n'hi haurà d'altres, com la dels papers de Bárcenas o la de València, que haguessin seguit deteriorant la imatge del govern... La segona: que la moció triomfés. Una vegada que vam ser conscients que triomfaria, la meva tesi és que calia avortar-la amb la dimissió del president, que hagués continuat en funcions fins a la investidura d'un nou candidat, quelcom que era discutible perquè una cosa és votar la moció, que era un plebiscit contra Rajoy, i una altra és votar a favor d'un candidat. Si això no s'hagués aconseguit, haguéssim anat a eleccions, i a mi em semblava una solució més útil per a Espanya.

Per on ha de passar la regeneració del Partit Popular?

Cal parlar de regeneració de totes les forces polítiques, i no és que jo vulgui estendre la taca d'oli, però tenim els ERO d'Andalusia pendents, el finançament del PSPV, de l'antiga Convergència... Com diu el refrany: «si a casa meva couen faves, a la teva calderades». A la corrupció, hi ha dues escoles de pensament: els que diuen que un cop desallotjat el PP del Govern no serà un tema tan candent i els que creiem que el PSOE intentarà aixecar catifes perquè l'atenció es focalitzi aquí i que no es parli de la seva gestió.

Què li preocupa més del retorn de l'esquerra al govern d'Espanya després de gairebé set anys de Rajoy al capdavant de La Moncloa?

A mi l'arribada de l'esquerra al govern no m'ha preocupat mai, ni amb Felipe González ni amb Rodríguez Zapatero, encara que amb ell em vaig equivocar... Però sí em preocupa aquesta esquerra, amb visions internes molt diferents i hipoteques amb els nacionalistes.

Convocarà eleccions el president del Govern, Pedro Sánchez, o esgotarà la legislatura?

No crec que convoqui eleccions. Però sense que les convoqui, el calendari electoral hi és: Andalusia, Catalunya, Europa, autonòmiques, que per al PP són complicades perquè el poder territorial és molt escàs i crec que algunes poden canviar de mans, i les municipals.

Què li interessa al PP?

El PP ha de fer un programa, un full de ruta molt clar, cal rearmar-se per proposar una alternativa de govern atractiva. Jo no perdria temps en mirar la data de les eleccions o en saber qui serà el candidat. Cal fer projectes polítics.

Ha de dimitir Rajoy com a president del PP? Ha de pilotar la renovació? Què creu que deixarà fer en aquest escenari?

Rajoy, que ha estat un gran president, aconseguint treure de la fallida el país, ha de tenir un paper essencial en el procés de renovació del PP, no es pot obrir la caixa de Pandora. Ell ha de tutelar el procés de renovació. I crec que ho farà, perquè és una persona responsable.

Però a dit? Igual que José María Aznar

No, no, no, no ... Considero que les designacions digitals s'han acabat. És necessari anar a un congrés extraordinari i intentar arribar en les millors condicions possibles, no anar a matar-nos. Com diu la frase, «no es pot obrir el circ sense saber què faran els pallassos» .