El president del Govern, Pedro Sánchez, ha format un Executiu format majoritàriament per dones, amb perfils professionals solvents i que respecta la tradició que els seus membres representin la diversitat territorial de l'Estat. També destaca la moderació de molts membres del Govern, la seva experiència, així com el nomenament d'alguns independents de prestigi. Mai abans Espanya havia tingut un Govern amb tantes dones. Sánchez havia promès conformar un gabinet paritari, però ha superat les expectatives fitxant 11 dones (d'un total de 17 ministres) a les quals ha confiat a més algunes de les carteres de més pes, com Economia i Hisenda.

Llança així un missatge del seu compromís amb el feminisme i la lluita per la igualtat de gènere, que ja va posar en pràctica quan va retreure al Govern que promogués Luis de Guindos per entrar al directori del Banc Central Europeu en lloc d'apostar per una dona de perfil tècnic per a aquest lloc, ja que hi havia professionals prou capacitades per a això, encara que mai va proposar un nom.

Especialment ben rebut a Europa ha estat el nomenament de Nadia Calviño com a ministra d'Economia. Aquesta corunyesa era directora general de Pressupost a la Comissió Europea, institució que va reaccionar saludant l'elecció de Calviño com una «bona notícia per a Espanya i per a la UE» per l'«experiència i talent» de l'economista.

El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, també és una cara més que coneguda a Europa, ja que va presidir el Parlament Europeu i va participar en els treballs de la Convenció que va redactar el projecte de Constitució europea.

Un altre element a destacar del nou Executiu, en comparació amb gabinets anteriors, és el pes de la justícia. Tres dels seus membres procedeixen d'aquest món: els jutges Fernando Grande Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa) i la fiscal Dolores Delgado al capdavant del Ministeri de Justícia.

A l'hora de configurar el seu Govern, Sánchez ha intentat mantenir un cert equilibri territorial, incloent representants de diverses autonomies amb un sentiment identitari fort, com és el cas de Catalunya, País Basc, Comunitat Valenciana o Andalusia.

La quota catalana queda coberta amb Borrell a Exteriors i Meritxell Batet al capdavant d'Administracions Territorials. Tots dos s'equilibren entre ells, ja que Borrell ha exercit de flagell de l'independentisme català mentre que Batet té un perfil més catalanista.

Andalusia té tres representants al Govern, si es considera el valencià Luis Planas, elegit per al Ministeri d'Agricultura, part de la quota andalusa, ja que va ser conseller a la Junta d'Andalusia amb Manuel Chaves i José Antonio Griñán. A la quota andalusa pertany també la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, una dona experta en matèria pressupostària -porta al Govern de la Junta des 2004 i amb criteri propi, és a dir, que no està vinculada en excés a Susana Díaz. De Còrdova és l'única vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que serà alhora ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat.

De la Comunitat Valenciana són el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que compatibilitzarà el càrrec amb la Secretaria d'Organització del PSOE; la ministra de Sanitat, Carmen Montón, que salta a la Moncloa des del Govern de la Generalitat de Ximo Puig; i el periodista Màxim Huerta, ministre de Cultura i Esport.

La quota basca la cobreixen Grande Marlaska i la titular d'Educació, Isabel Celáa, professora i consellera d'Educació al Govern de Patxi López, des del qual va impulsar la reforma de l'Educació Pública basca, apostant pel trilingüisme i la incorporació de noves tecnologies als centres escolars. El nomenament que ha provocat una major sorpresa ha estat el de l'astronauta Pedro Duque, Premi Príncep d'Astúries, com a ministre de Ciència, Innovació i Universitats.

Sánchez ha decidit recuperar els ministeris de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero dels quals el PP va prescindir en arribar al poder. Al costat de Ciència, ha recuperat el departament d'Igualtat, el de Cultura i el d'Indústria (que sí va mantenir Mariano Rajoy fins a la sortida de José Manuel Soria del Govern).