Una emocionant història que reflexiona sobre com ens afecten els secrets que guardem i com transformem la nostra memòria a través de la mentida. Així descriuen la novel·la La noche soñada, que Màxim Huerta, periodista de formació i carrera, va escriure en la seva última etapa al programa d'Ana Rosa Quintana i que li va suposar el premi Primavera de 2014, que atorguen Editorial Espasa i El Corte Inglés. L'ara ministre Huerta va confessar que el text, ubicat a una fictícia vila de la Costa Brava anomenada Calabella, és en realitat Tossa de Mar.

«Em trobava a la terrassa de la casa d'estiu d'uns amics a Tossa de Mar amb el nebot de Carmen Laforet, Álvaro Laforet. Dins de la casa em vaig trobar amb unes fotos penjades de la paret que em van cridar molt l'atenció i en algunes vaig descobrir Ava Gardner. Quan vaig sortir em vaig fixar que la terrassa, fins i tot les taules i cadires en les quals estàvem asseguts, era la mateixa de què gaudien Ava Gardner i Frank Sinatra a les instantànies i això em va picar tremendament la curiositat. No vaig poder resistir la temptació d'interrogar els meus amfitrions sobre l'assumpte. Després ja em vaig assabentar que en els 50 l'actriu havia estat rodant Pandora y el holandés errante a la Costa Brava i que va tenir un idil·li amb el torero Mario Cabré». El valencià situa el seu imaginari en la vigília de Sant Joan de 1980, quan els habitants de Calabella, a la Costa Brava, esperen la mítica Ava Gardner, que inaugurava el cinema d'estiu del poble.

L'episodi d'Ava Gardner és l'excusa de la novel·la. Però el procés de creació del text revela un ministre que és un àvid lector i també -per què no dir-ho- un mitòman. Creant una ficció amb un poble de nom inventat, Huerta va fer un homenatge al Macondo de Cien años de soledad de García Márquez. En aquesta mateixa obra s'inspiraria per donar nom a alguns dels personatges que apareixen a la obra inspirada a Tossa. De fet, es va convertir en una de les ficcions més venudes l'abril de 2014, juntament amb La tres bodas de Manolita, d'Almudena Grandes, o la biografia d'Adolfo Suárez.

Huerta és conegut pel seu pas per la televisió, però rebutja obertament que el qualifiquin de periodista groc i es defensa amb la seva trajectòria en informatius. De fet, el 2014 es definia «com un escriptor que treballa a la televisió una estoneta, però no gaire».