11 de juny de 2018
11.06.2018

El sostre de despesa, primer repte per al Ministeri d'Hisenda

Aquesta xifra serveix de guia a les administracions autonòmiques i municipals per elaborar els seus pressupostos

11.06.2018 | 11:21

L'acord del sostre de despesa per al 2019, que el Govern ha de presentar en les properes setmanes per a la seva votació al Congrés i al Senat, serà el primer repte de la nova ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, però tot i que el PSOE no pogués treure'l endavant en les Corts, això no bloquejaria la presentació al setembre del projecte de Pressupostos Generals de l'any que ve. El que comunament es coneix com a sostre de despesa és un acord de Govern en què s'estableix tant el límit de despesa no financer -una xifra que, excloent el deute, marca el màxim que podrà gastar l'Estat l'any següent- com el repartiment dels objectius de deute i dèficit, en relació al PIB, de les administracions central, autonòmica i municipal.

Segons la Llei d'Estabilitat Pressupostària, l'Executiu ha d'aprovar aquests objectius d'estabilitat pressupostària en Consell de Ministres al primer semestre -amb data màxima de 30 de juny-, previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera, per després enviar-los a les Corts.

Així mateix, l'acord del sostre de despesa va acompanyat d'un informe que avalua la situació econòmica prevista per a cada un dels anys previstos a l'horitzó temporal, un informe elaborat pel Ministeri d'Economia, amb la consulta prèvia al Banc d'Espanya, i que ha tenir en compte les previsions del Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Europea.

No obstant això, la seva principal utilitat, a més de fixar el marc en el qual després es mourà el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de l'any següent, és que serveix de guia a les administracions autonòmiques i municipals per poder elaborar els seus comptes, en fixar-se en ell els límits de deute i dèficit que hauran de respectar.

Unes xifres que, juntament amb les dels avenços de lliuraments a compte, són la base perquè les administracions territorials puguin preparar els seus propis comptes. Una circumstància que agafa especial rellevància el 2019, que és any electoral a tots els municipis i bona part de les comunitats autònomes.

L'acord del Govern s'ha de sotmetre després a votació tant al Congrés com al Senat, el que es calcula per al mes de juliol. Ha de ser aprovat per les dues Cambres, encara que no es necessita una majoria qualificada. En tot cas, el PSOE només té 84 diputats al Congrés i el PP compta amb majoria absoluta al Senat.

La Llei d'Estabilitat Pressupostària, norma en la qual es regula l'acord, estableix que, en cas que les Corts no aprovin el sostre de despesa, el Govern haurà de tornar a remetre a les Corts un nou acord en un termini màxim d'un mes. No obstant això, en cap moment estableix que la seva aprovació sigui imprescindible per a l'aprovació d'un projecte de Pressupostos, el qual ha de ser remès pel Govern a les Corts abans del 30 de setembre. Així ho han reconegut fonts parlamentàries del PP, que assenyalen que, en principi, no veuen cap impediment en què el Govern pogués presentar uns pressupostos al Congrés fins i tot sense haver pogut aprovar el sostre de despesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema