La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut davant la Sala d'Apel·lacions la sentència que condemna vuit joves d'Alsasua (Navarra) per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 15 d'octubre de 2016, en entendre que els fets han de ser qualificats com a terrorisme. El Ministeri Públic demanava per als vuit acusats penes d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó per delictes de lesions i amenaces terroristes, però finalment la Secció Primera de la Sala del Penal els va condemnar a entre 2 i 13 anys per atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

Tot i que els magistrats van imposar les penes més altes previstes per als esmentats delictes, no consideren que hagin de ser penats per delictes terroristes perquè que «no ha quedat plenament acreditada la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA».

El tribunal està d'acord amb la Fiscalia i les acusacions particulars i populars en el fet que l'agressió d'Alsasua no va ser una simple baralla de bar, però no pensa que els condemnats «tinguessin la clara intenció i finalitat de dur a terme algun dels postulats que tingués la banda terrorista ETA ni que haguessin assumit en aquella època aquests postulats».

«Per tant, no resulta provat que tinguessin intenció de subvertir l'ordre constitucional o alterar greument la pau pública o provocar el terror a la gent a la localitat d'Alsasua», explicava la Sala en la seva sentència.

No obstant això, el punt de vista del fiscal José Perals és ben diferent. Segons la seva opinió, «es va tractar d'un atac premeditat i amb una finalitat clara, demostrar que qui mana a Alsasua és el 'pensament únic' i excloent de determinades persones que tenen segrestada i atemorida part d'una població que no pensa com ells». A més, l'esmentada agressió «serveix d'avís a la resta de la població que aquestes persones han de ser excloses».