El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ha anunciat aquest dilluns que presentarà la seva candidatura a la Presidència del Partit Popular davant el congrés extraordinari que la formació celebrarà els dies 20 i 21 de juliol per triar al successor de Mariano Rajoy al capdavant de la formació.
Després d'avançar la notícia en Twitter, Casado ha subratllat en una compareixença a l'entrada de la seu del PP la necessitat d'un president del partit que "il·lusioni" i recuperi la confiança de milers d'electors que van marxar a altres formacions.
El vicesecretari de Comunicació del PP ha considerat que és el moment que la generació de la qual forma part lideri el PP i ha assegurat que la seva candidatura està "oberta" a tot el que cregui que pot sumar. Encara que ha defensat una renovació profunda, ha reivindicat "el bon nom i llegat" dels tres presidents que ha tingut l'organització (Manuel Fraga, José María Aznar i Mariano Rajoy).
Casado, de 37 anys, ha confirmat que li ha comunicat tant a Mariano Rajoy com al Comitè de direcció del PP les seves intencions, ha promès que està disposat a debatre amb els seus rivals i ha anunciat que aquest dilluns presentarà a l'equip que l'acompanya en aquest projecte que, ha garantit, "no és personalista".
Casado, diputat per Àvila nascut el 1981, és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense i llicenciat en Administració i compte a més amb una altra llicenciatura en Direcció d'empreses i màster en Dret Autonòmic i Local per la Universitat Rei Juan Carlos, dues carreres universitàries que estan sota investigació d'ambdues universitats.
Des de juny de 2015 forma part de la cúpula del PP com a vicesecretari general nacional de Comunicació i abans va ser diputat autonòmic en l'Assemblea de Madrid. A més, de 2009 a 2012 va ser director de gabinet de l'expresident del Govern José María Aznar, segons figura en el seu currículum. El passat mes de maig va ser triat a més president del Comitè Electoral del PP de Madrid.
De moment, han anunciat també la seva intenció de competir per liderar el PP el secretari Executiu de Relacions Internacionals del PP, José Ramón García-Hernández, l'exministre d'Afers exteriors José Manuel García-Margallo, i l'expresident de Noves Generacions de la Comunitat Valenciana, José Luis Bayo. Cada candidatura ha de comptar amb almenys de 100 avals d'afiliats, segons recullen els Estatuts del partit.
Diferents càrrecs del PP estan pendents de si també dóna aquest pas el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo o la exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. En les travesses apareixen també altres noms, com la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal o fins i tot l'exministre de Foment Iñigo de la Serna.
El PP obre aquest dilluns el termini formal per presentar candidatures a la Presidència del partit davant el congrés extraordinari de juliol que triarà al successor de Rajoy. Aquells que vulguin fer un pas endavant disposaran fins al dimecres 20 de juny a les 14.00 hores per presentar la seva candidatura.
A partir d'aquest moment, començarà la campanya electoral interna des del 23 de juny al 4 de juliol. Els afiliats podran inscriure's per participar en l'elecció del president del PP fins al 25 de juny i per participar com compromisario al congrés disposaran de termini fins al 29 de juny.
Totes les assemblees se celebraran el dijous 5 de juliol a les seus del partit de tota Espanya -des de les 09.30 fins a les 20.30 hores- i està previst que hi hagi dues urnes: una per a l'elecció de candidats (si hi ha més d'una llista); i una altra per triar als 2.612 compromisarios electes que participaran en el conclave.
Un total de 3.134 compromisarios acudiran al XIX congrés extraordinari fixat per als dies 20 i 21 de juliol. D'aquesta xifra, 522 són membres nats i 2.612 són electes, per la qual cosa hauran de ser triats pels afiliats en la votació que tindrà lloc el 5 de juliol en tota Espanya.
Els criteris de distribució dels compromisaris es mantenen iguals als dels anteriors congressos del PP celebrats des de 1990, de manera que hi haurà sis compromisaris mínim per província i les illes, Ceuta i Melilla tindran com a mínim tres compromisaris. La resta de compromisaris es distribuirà atorgant un 75% segons afiliació i un 25% per resultats electorals de les anteriors eleccions generals.
