Els que som tan pobres que ni tenim ni hem tingut mai una propietat, ens ha sobtat aquesta setmana descobrir que hi ha una professió anomenada «Registrador de la propietat». Gràcies a Mariano Rajoy hem descobert que les propietats, segons sembla, s'han de registrar, cosa que, diccionari en mà, significa que s'han d'inscriure en un registre.

La compra d'un habitatge, la signatura d'una hipoteca o l'execució d'un embargament, no són segurs si no s'inscriuen al registre de la propietat. Ho hem descobert, deia, gràcies a Mariano Rajoy, perquè el fins fa poc president del Govern té aquesta professió. Si Zapatero va declarar que després de la presidència es dedicaria a veure passar els núvols, Rajoy s'asseurà en una taula i registrarà propietats, que és una feina igual de descansada però molt més ben remunerada.

Els registradors de la propietat són funcionaris. Això, a més de permetre-li continuar llegint el Marca cada dia en la pausa de l'esmorzar, ara ja com a tradició funcionarial, significa que Rajoy ha començat a treballar en el que era el seu lloc de treball, que ha estat durant tres dècades ocupat per un interí: a Santa Pola, província d'Alacant. La localitat, que va ser famosa fa dècades perquè allà passava els estius -i des d'allà diuen que fitxava jugadors- l'històric president del Real Madrid Santiago Bernabéu -fins i tot hi ha cales i platges que porten el seu nom-, rebrà ara un altre seguidor incondicional del vigent tercer classificat a la lliga en la figura de Rajoy.

El que ben poca gent sap és que ha anat d'un pèl que l'expresident del govern i del PP no hagi vingut a treballar ben a prop de les comarques de Girona: a Berga. Efectivament, Mariano Rajoy va ocupar la plaça titular de registrador de la propietat a Berga... durant un dia. Concretament, va ser el 30 d'octubre de 1982.

Rajoy era diputat electe al Parlament espanyol i es va desplaçar a Berga, va prendre possessió de la plaça, i tot seguit la va delegar en el registrador de Vic, Ramon Abelló, perquè el substituís. Segons el reglament hipotecari, un titular del registre de la propietat i diputat electe pot demanar un substitut al registre i mantenir el seu escó. Així ho va fer l'aleshores jove diputat gallec, de cognom Rajoy. Segons recorden polítics locals de l'època, Rajoy no tenia el menor interès de quedar-se a Berga: va arribar, va firmar i va marxar, que deu ser una mena de « veni, vidi, vici» a la gallega.

De la jornada, ningú en recorda detalls. Tanmateix, coneixent els costums de Rajoy, no seria aventurat pensar que va aprofitar per entrar a un restaurant i sortir-ne a les vuit tocades del vespre, entrenant-se pel que faria molts anys més tard el dia que -ja president del govern- s'hagués de defensar d'una moció de censura.

Si Rajoy hagués mantingut la plaça de registrador a Berga en lloc d'abandonar-la, aquesta setmana passada s'hi hauria reincorporat. Un no pot deixar d'imaginar que, amb sort, l'arribada de Rajoy s'hauria produït el mateix dia que el jutjat de Manresa inhabilitava per sis mesos l'alcaldessa de la població, Montse Venturós, per no haver despenjat l'estelada de l'ajuntament quan va ser requerida a fer-ho. Fet que, com és sabut, es va produir durant la presidència de Rajoy. Qui sap si no s'haurien trobat -Berga no és Madrid, les probabilitats no serien baixes- en un cafè l'alcaldessa inhabilitada i el president censurat, i haurien acabat teixint una mena de, si no amistat, sí almenys solidaritat, la solidaritat dels que són expulsats de la feina. A vegades les desgràcies uneixen el que les diferències polítiques havien separat. Tothom sap que Annibal i Escipió, que havien sigut enemics inclús més sanguinaris del que són la CUP i el PP, es van trobar en un bany públic i van estar conversant amb tota tranquil·litat. Res no obstaria que ho fessin Venturós i Rajoy, encara que per aconseguir-ho haguessin també de compartir lavabo.

Res d'això no podrà tenir lloc. Rajoy va optar per Santa Pola, i encara hi ha rumors que està intentant aconseguir plaça a Madrid, on un registrador de la propietat signa més. I guanya més diners.