El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, es va convertir en les eleccions del diumenge en el mandatari més poderós de la Turquia contemporània, però ho va fer després d'una campanya electoral en la qual va gaudir d'avantatges i marcada per la desigualtat, segons van criticar ahir observadors internacionals. «Les restriccions de les llibertats fonamentals que hem vist han tingut un impacte en aquestes eleccions», va advertir Ignacio Sánchez Amor, coordinador de la missió d'observació electoral de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

Els observadors van concloure que els electors van tenir «autèntiques opcions» de vot i que les irregularitats durant el procés de votació i recompte havien estat menors. Però van destacar que la campanya havia estat injusta per a l'oposició, començant amb la convocatòria, per sorpresa, d'eleccions anticipades, gairebé any i mig abans del previst.

La Comissió Electoral Suprema (YSK) va anunciar que els resultats definitius seran publicats el 5 de juliol, però va avançar que Erdogan havia guanyat les eleccions presidencials amb el 52,6% dels vots. En les legislatives, que es van celebrar també el diumenge, el partit d'Erdogan, l'islamista Justícia i Desenvolupament (AKP), hauria obtingut 295 escons, segons el càlcul actualitzat publicat ahir per l'agència de notícies Anadolu. El partit perdria així la majoria absoluta que mantenia des de 2002, en un hemicicle que ha estat ampliat de 550 a 600 escons. Però l'AKP podrà governar còmodament gràcies a la seva coalició amb el dretà Moviment d'Acció Nacionalista, amb 49 escons.

En qualsevol cas, el Parlament perd poder amb la implantació en aquesta nova legislatura d'un sistema en el qual el president assumeix les funcions executives del primer ministre, amb capacitat de triar els membres del Govern sense necessitat d'aprovació parlamentària. Entra així plenament en vigor la reforma constitucional aprovada en referèndum l'any passat.

D'aquesta forma, Erdogan és el mandatari turc amb més poder des de Mustafa Kemal Atatürk, fundador de la República turca el 1923 i que va governar el país amb un sistema de partit únic fins a la seva mort el 1938. «Turquia entra en un procés perillós. Ha tallat els seus llaços amb els valors democràtics i el sistema parlamentari. Estem ara totalment sota un règim d'un sol home», va advertir ahir el socialdemòcrata Muharrem Ince, el candidat del CHP a la Presidència, que va obtenir el 30,7% dels suports. Malgrat denunciar irregularitats, Ince va acceptar ahir la seva derrota.

La premsa més propera a Erdogan, per la seva banda, interpreta el resultat favorable com un senyal que gran part de l'electorat, sobretot entre les generacions més grans, valora la gestió eficaç de l'AKP, que va portar millores econòmiques.