El Parlament Europeu va aprovar ahir canvis en la llei electoral europea que obligaran a Espanya a establir un llindar mínim de vots d'entre el 2% i el 5% per obtenir representació en la institució comunitària a partir dels comicis de 2024. És la principal novetat de les normes per modernitzar la llei electoral europea que va aprovar el ple de l'Eurocambra amb 397 vots a favor, 207 en contra i 62 abstencions.
L'objectiu de les noves regles és impulsar la participació en els comicis europeus i reforçar el caràcter europeu del procediment.El llindar mínim de vots afectarà Espanya i a Alemanya, els únics països amb més de 35 eurodiputats en què les seves normatives no inclouen un percentatge mínim de suport per part dels electors per obtenir representació en l'Eurocambra. No obstant això, cada país podrà establir el seu llindar dins de la forqueta aprovada aquest dimecres.
Aquest nou requisit podria deixar fora del Parlament Europeu força polítiques espanyoles que actualment compten amb representació en la Càmera Europea. Per exemple, la coalició Primavera Europea -encapçalada per Equo i Compromís- va obtenir en 2014 un 1,91% dels vots a Espanya, mentre que Els Pobles Decideixen -Bildu i BNG- van registrar un 2,07% dels vots, Ciutadans un 3,16% i ERC un 4,02%.
Per això, la reforma va ser criticada per l'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras, qui va denunciar que les noves normes van ser adoptades «en favor dels grans partits tradicionals» i són «un obstacle per a l'aprofundiment de les democràcies» europees.
«El Parlament Europeu ha donat l'esquena a la idea d'una representació pluralista, que entra en contradicció amb les expectatives dels ciutadans», va assenyalar el professor gironí.
A més del llindar mínim, les noves normes introdueixen disposicions per evitar que un mateix ciutadà pugui votar dues vegades mitjançant la imposició de penes «efectives i realment dissuasives».
Les autoritats nacionals hauran també de designar organismes encarregats d'intercanviar informació amb altres països sobre ciutadans que desitgen presentar-se com a candidats o exercir el dret a vot a un altre país del bloc comunitari.
De la mateixa manera, anima els estats membre a prendre mesures perquè li nomeni i el logo dels partits polítics europeus aparegui en les paperetes nacionals i per facilitar el vot anticipat per correu, tant electrònic com telemàtic.
Una llista unitària a Catalunya
Els eurodiputats Ramon Tremosa (PDeCAT), Josep Maria-Terricabras i Jordi Solé (ERC) van rebutjar aquest dimecres la reforma de la llei electoral europea aprovada pel ple i que suposarà la imposició d'un llindar mínim obligatori d'entre el 2 i el 5%. En una roda de premsa conjunta, i també en representació dels eurodiputats del PNB, Bildu, Compromís i el BNG, Terricabras, que ha estat el negociador dels Verds en l'informe, va explicar que tots ells són contraris a la reforma perquè «és greu» i «treu pluralisme polític a la cambra».
L'eurodiputat per ERC va reconèixer, però, que «a ningú se li impedeix fer coalicions». Precisament sobre aquest punt tant ell com Tremosa van apostar per fer una llista conjunta «àmplia» per les europees. «Sempre he estat partidari de llistes úniques i en el cas de les europees una àmplia coalició de partits catalans, bascos, gallecs i republicans d'altres parts d'Espanya podrien fer un bon resultat electoral», va dir Tremosa, remarcant que ell és independent i no milita al PDeCAT.
En una línia similar s'ha pronunciat Terricabras, que també és independent, en aquest cas, dins del grup d'ERC. «En el cas europeu soc partidari de coalicions, no tant pel 2 o el 5%, sinó per concepció», va defensar el republicà, assenyalant que «és bo donar cap a Europa una imatge d'unitat dels que no participen d'una visió jacobina d'Espanya».
En canvi, el també republicà Jordi Solé va matisar que, almenys en el cas de Catalunya, ERC és més «escèptica» amb les anomenades llistes «unitàries» des del punt de vista de «l'interès de país amb mirada llarga», sense especificar més al respecte.
L'eurodiputat va assenyalar també que el llindar suposa més «barreres i obstacles» perquè emergeixi «la realitat política que existeix a l'Estat» i va demanar que quan s'afronti la reforma electoral a l'Estat espanyol s'estableixi el mínim del 2%.
Amb tot, va insistir que seguiran treballant perquè el 2024, any electoral en què ja s'aplicarà el percentatge mínim obligatori que fixi el govern espanyol, Catalunya sigui un estat membre de la UE i «la República de Catalunya pugui establir les seves pròpies normes electorals».
«Mentre això no sigui una realitat demanem que l'Estat espanyol acomodi el sistema de circumscripcions a la seva realitat nacional i territorial», va afegir remarcant que el fet que en les europees sigui un sistema de circumscripció única és ja una «anomalia» en un estat que té 46 milions d'habitants.
