El Govern de Pedro Sánchez té previst millorar els ingressos tributaris implantant noves figures, com l'impost a la banca i l'impost a les empreses tecnològiques, i reformant algunes ja existents, com l'Impost sobre Societats, on l'Executiu vol implantar un tipus mínim al voltant del 15% per a les grans empreses.

Així ho va explicar ahir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista amb la cadena SER recollida per Europa Press. La titular d'Hisenda va afirmar que «no es tracta d'apujar els impostos als ciutadans, sinó de crear espais fiscals nous per al segle XXI».

Després de descartar completament una pujada de l'IRPF, Montero va avançar alguns dels plans del nou Executiu en matèria fiscal. En primer lloc, portarà al Congrés la coneguda com a «taxa Google», un impost a les empreses tecnològiques que també volia posar en marxa el Govern del PP, i a més aprovarà un «innovador» impost a la banca, que tindrà caràcter finalista, destinat a finançar les pensions.

Montero va puntualitzar que aquesta iniciativa ja era coneguda pel sector, perquè així es recollia en el programa electoral del PSOE, i encara que no s'espera que la banca rebi a aquesta figura «de bon grat», sí que espera «comprensió perquè tenen marge per aportar». «Es farà alguna cosa raonable i progressiva», ha indicat. Les reaccions de la banca no es van fer esperar i van declinar aquest impost específic al sector per a finançar el sistema de pensions. Algunes entitats, com el BBVA, van advertir públicament que l'impost podria acabar encarint el crèdit.

«En el que està treballant el Govern és a trobar espais fiscals nous per a una societat del segle XXI, per donar resposta als reptes de la globalització i de l'economia col·laborativa, i per comptar amb els nous nínxols d'activitat, que de vegades fan competència deslleial a sectors tradicionals i que han de contribuir en major mesura a la redistribució de la renda», va subratllar la ministra d'Hisenda.

La idea del Govern és començar a tramitar aquests impostos com més aviat millor perquè puguin entrar en vigor a l'inici de 2019, perquè en tractar-se de noves figures tributàries no es poden incorporar en els pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve, que ja està preparant l'Executiu. «Començarem des de ja a portar propostes al Congrés», ha afegit.

Permís de paternitat ampliat

Ahir també va entrar en vigor la proposta del Govern espanyol que amplia el permís de paternitat. A partir d'ara, és de cinc setmanes en comptes de quatre i suposarà un augment de la despesa pública fins als 2.559 milions d'euros. Els funcionaris tindran dret a disposar-ne sense necessitat d'haver de coincidir amb la baixa de la mare.

Pel que fa a l'Impost sobre Societats, Montero va proposar evitar «l'arquitectura de deduccions» que fa que les grans empreses redueixin molt el tipus pel qual tributen, de tal manera que el plantejament del Govern implica establir un tipus mínim de l'entorn del 15% a partir del qual les grans empreses no puguin efectuar deduccions.

Deduccions per igualtat

«Hi ha diferents propostes sobre la taula. Ens inclinem per posar un tipus mínim a les grans empreses i que no es puguin aplicar deduccions posteriors, perquè el tipus teòric no s'adequa al real després d'aplicar tota una arquitectura de deduccions», va explicar.

La idea és que, per exemple, amb un tipus mínim del 15%, el tipus real no es quedi en una mitjana del 12% amb les deduccions que s'apliquen les grans empreses. A més, Montero va afirmar que el Govern vol afavorir la igualtat des de la fiscalitat, de manera que s'estudiarà que puguin existir deduccions per a aquelles empreses que apostin per la igualtat efectiva d'homes i dones.

Pel que fa a la fiscalitat 'verda', Montero va indicar que l'objectiu principal es basa en implantar una política dissuasiva de conductes contràries al Medi Ambient, com per exemple introduint gravàmens afegits als productes contaminants.

D'altra banda, la ministra d'Hisenda va assegurar que el sostre de despesa s'incrementarà el 2019 sense donar xifres. Va apuntar que els ingressos haurien de permetre recuperar part de la despesa social perduda durant la crisi.