11 de juliol de 2018
11.07.2018

El Govern proposa que si no hi ha un «sí» exprés es consideri agressió sexual

Aquest canvi va en la línia d'altres ordenaments jurídics europeus com l'alemany o el suec. El lema més important és que «si una dona no diu sí expressament, tota la resta sigui no», evitant així, interpretacions sobre si hi havia o no consentiment

11.07.2018 | 00:40
El Govern proposa que si no hi ha un «sí» exprés es consideri agressió sexual

La ministra d'Igualtat, Carmen Calvo, va anunciar ahir al Congrés que en el conjunt de reformes legislatives que el seu departament durà a terme en els propers mesos figura la de considerar agressió sexual aquelles relacions que no han comptat amb el consentiment explícit. Espanya se suma així a Suècia, país que acaba d'aprovar una norma en aquesta línia. Alemanya també treballa en la mateixa línia. La norma sueca ha suscitat una forta polèmica i suposa un canvi radical en la filosofia i els delictes sexuals. Fins ara, si la víctima no deia res, o no deia «no», es considerava que consentia. També es considerava consentiment si no es barallava o s'hi oposava físicament, obviant que moltes dones queden paralitzades per la por de perdre la seva vida. A Suècia es van registrar l'any passat unes 7.000 violacions.

Les reformes serien del Codi Penal i també de la llei d'Enjudiciament Criminal, i anirien destinades a buscar els tipus penals no siguin «interpretables», segons va relatar la ministra. El «lema substantiu» de la reforma, segons Calvo, serà que «si una dona no diu sí expressament, tota la resta és no», com passa en altres ordenaments jurídics europeus.

«Aquí és on està preservada la seva autonomia, la seva llibertat, i el respecte a la seva persona i al seva sexualitat», va defensar Calvo respecte a la posició d'una dona quan és troba davant d'un judici per pressumpta violació.

Segons la vicepresidenta, cal millorar «algunes circumstàncies» de la llei d'enjudiciament criminal, cosa que l'Executiu farà a través de la incorporació de juristes feministes «allunyades de la perspectiva de gènere» per poder tenir una «revisió solvent» .


La «reflexió» del Govern

A més, va dir que «amb el respecte degut al ministeri fiscal», el Govern espanyol estava «reflexionant» sobre com acompanyar millor les dones víctimes en les seves defenses, a causa de les situacions «complicadíssimes» a les que de vegades s'enfronten les víctimes des que ho són fins que poden tenir una sentència justa i restitutòria dels drets que els han estat atropellats.

«Millorarem en aquest àmbit perquè la realitat ens demostra que hi ha molt a millorar perquè les dones se sentin segures en un moment tràgic que és quan s'han convertit en víctimes», va subratllar, després que recentment l'anterior cap del ministeri fiscal, Julián Sánchez Melgar, critiqués el Govern per anunciar que estudiava personar-se en defensa de les dones agredides sexualment.

La ministra, en la seva primera compareixença davant la comissió d'Igualtat, va anunciar a més que a partir d'ara està es comptarien no només les morts anuals, si no que es proporcionarien les xifres globals perquè es veiés clarament la gravetat de la situació de la violència de gènere. Amb els últims quatre assassinats dels últims dies, el nombre de dones assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles s'eleva en total a 945, 21 de les quals en el que va d'any. Aquesta notícia va suscitar opinions dels líders que configuren el panorama polític espanyol. Podem va manifestar el seu suport a la mesura, explicant, segons va dir Ione Belarra, que «els seus grups parlamentaris portaven temps posant damunt de la taula aquesta proposta». L'oposició, el Partit Popular, va posar en dubte la proposta i van declarar que esperarien a la proposta «concreta» i es posacionarien després de conèixer-la. Finalment Ciutadans ho va considerar una mera «ocurrència».


Canvis arran de «La Manada»

A Espanya (tres violacions cada vuit hores), aquest debat ja s'ha produït de manera clara després del cas de La Manada, en el qual cinc homes van abusar d'una jove a l'interior d'un portal, la qual, encara que el propi tribunal reconegués que ella estava angoixada i en inferioritat de situació, no veien violència. Com la noia no va expressar concretament el seu rebuig per l'acte sexual, doncs no va dir «no» ni tampoc no va oposar-shi físicament, els nois no van ser condemnats per agressió sexual (violació) si no per abusos, per tant, van ser condemnats a menys anys de presó. Aquesta solució final del cas i al seu torn, aquesta interpretació judicial a l'actitud de la dona va suscitar una forta protesta social per part de les dones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook